Moviments de Massa i Inestabilitat de Talussos: Causes i Prevenció

Moviments de Massa i Inestabilitat de Talussos

Tipus de Moviments de Massa

Caigudes

CAIGUDES: Despreniment de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Es produeixen allà on el pendent és molt fort i les roques són compactes, és a dir, en zones com els penya-segats. Pot ser ocasionat per un torrent o riu o per l'erosió de l'aigua, que causa un despreniment per desplaçament. Gelifracció: És un mecanisme que amb el trencament de les roques pot provocar caigudes.

Lliscaments

LLISCAMENTS: Moviments de masses o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament. Aquestes poden ser estructurals o no.

• Rotacionals: Quan la superfície és còncava i provoca un moviment giratori de la massa inestable.
• Translacionals: Quan el moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes.

Moviments de Massa (Deformació Plàstica)

MOV. DE MASSA: Deformació d'un terreny degut a que els materials es comporten plàsticament, és a dir, no conserven la seva forma inicial.

• Reptació: Moviment gravitacional del sòl, vessant avall, com a conseqüència de l'alternança inflament-desinflament d'aquest.
• Solifluxió: Procés en el qual participen el flux i la reptació sobre sòls saturats d'aigua, freqüent a les zones fredes.
• Colades de fang: NO necessiten pendents pronunciats, ja que es comporten com a líquids i flueixen fàcilment. Demanen una gran quantitat d'aigua.

Factors que Causen Inestabilitat

Inestabilitat Natural

Factors Geomorfològics i Hidrològics

Tipus de sòl: Els sòls formats per partícules de mida fina acostumen a produir moviment quan estan saturats d'aigua. En aquests sòls, per tant, la possibilitat que es produeixin esllavissades és més alta durant els mesos en què plou més.

Orientació dels plans estructurals: Els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o de fracturació cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic.

Excavacions del peu del vessant: Les esllavissades són especialment freqüents en zones de muntanya, a les riberes dels rius... L'aigua erosiona el peu del talús i deixa cornises molt inestables.

Factors Externs

Tremolors de terra: Les vibracions provocades pels sismes, les obres públiques... faciliten el disgregament del terreny i el seu moviment.

Precipitacions intenses: L'aigua és el principal factor de les esllavissades; actua com un lubricant entre els plans.

Forma del talús: La forma còncava representa una situació estable en un talús, mentre que la forma convexa representa una situació de risc; com més pendent, més risc.

Inestabilitat Humana

Angle de repòs natural: És l'angle màxim mesurable en un pendent quan el material està en repòs i és estable. Quan els materials s'acumulen amb inclinacions superiors a la de l'angle, pot passar:

• Runams de Mines: Estan formats per roques de rebuig, no aprofitades. Quan aquests absorbeixen aigua, els runams es poden esllavisar.
• Abocadors d'escombraries: Alguns abocadors antics, amb una gran alçada, presenten un angle molt proper al de repòs.
• Excavacions al peu de vessant: Quan es desplaça la base d'un vessant per fer passar una carretera.
• Sobrecàrrega de la part superior del vessant: La construcció d'edificis, de dipòsits d'aigua... això presenta una càrrega addicional sobre els vessants.
• Alteració del drenatge natural: Un increment de la infiltració, provocat per la desviació d'un riu o la construcció d'un canal, pot saturar els terrenys i activar el moviment d'un vessant fins a portar-lo a una situació crítica.

Mesures per Evitar Inestabilitats

Prevenció i Control

Per reduir inestabilitats, sempre que siguin mínimes, s'utilitzen diverses tècniques:

• Els ancoratges (grans claus) per evitar moviments de grans blocs.
• Les xarxes metàl·liques o les cunetes per retenir les pedres.
• Els contraforts per aguantar els moviments de reptació.
• Els drenatges de l'interior de la roca per evitar que se saturi d'aigua.
• La reforestació per subjectar el sòl.

La cimentació dels talussos és una mesura contraproduent, ja que evita la sortida d'aigua i facilita la saturació de la roca.