Moviments Literaris Catalans del Segle XIX

Renaixença (S. XIX)

Moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalana al segle XIX. Va aparèixer a partir de diversos factors:

• Moviment cultural català de la primera meitat del segle XIX, conseqüència directa del Romanticisme.
• Recuperació del prestigi social de l'idioma.
• Autors destacats: Jacint Verdaguer i Joaquim Rubió i Ors.

1a Generació Romàntica

Va establir les bases per al restabliment dels Jocs Florals. Aquesta generació de primers romàntics dóna lloc a la generació dels Jocs Florals (Arribau, Rubió d'Ors).

Jocs Florals

• Principal institució de recuperació literària catalana.
• Dignifiquen el català.
• Jocs florals medievals: "Pàtria, fe i amor".
• Nous lectors (Guimerà, Oller i Verdaguer).
• Tres premis (Gai Saber):
  • Pàtria: Englantina d'Or
  • Fe: Viola d'Or i de Plata
  • Amor: Flor Natural

Realisme (S. XIX)

Els autors reprodueixen la realitat a través de la narrativa. La societat es presenta com una crònica sense idealitzar ni utilitzar la imaginació. Els escriptors realistes del segle XIX utilitzen noves tècniques apreses del periodisme, amb una funció descriptiva.

• Bonalitat de la vida quotidiana.
• L'existència humana no té principi ni fi. El que és important és el sentit que els humans donen a l'existència, la religió, la vida política i amorosa.
• Subjectivisme.
• Apareixen temes tabú i xocants: mort, sexualitat, malaltia...

Costumisme

Moviment que busca conservar els aspectes tradicionals de la vida del poble. És subjectiu i retrata ambients de la societat que estan a punt de desaparèixer a causa de la Revolució Industrial i la tecnologia. Apareixen els quadres de costums: textos que reflexen la realitat canviant, tant urbans (escenes de la ciutat, com les d'Emili Vilanova) com rurals (del camp).

Naturalisme (Finals S. XIX)

Moviment de finals del segle XIX en la literatura i, en menor mesura, a les altres arts. Es crea a França i després s'estén per Occident. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que és una evolució del realisme. Regna la crítica social amb un aire pessimista. Els protagonistes pertanyen al proletariat. Enfocament científic de la creació: l'autor ha d'observar allò que l'envolta, formular hipòtesis explicatives i plasmar-ho amb detall i distanciament. Autor destacat: Narcís Oller.

Modernisme

Trencament, obertura a Europa, modernitat, individualisme, enfrontament amb la societat, professionalització, conflicte artista-societat, nacionalisme, natura i paisatge, actitud vitalista.

• Poesia: Joan Maragall (Etapa de ruptura i etapa vital complexa, espontaneisme del sentiment i l'emoció, arbitrarisme, conreu del sonet).
• Narrativa: Caterina Albert i Paradís (Víctor Català).
• Teatre: Santiago Rusiñol ("L'auca del senyor Esteve"). Teatre regeneracionista o d'idees, teatre simbolista o poètic.