Moviments Literaris Catalans: Neoclassicisme, Romanticisme i Realisme

El Neoclassicisme: Raó, Simplicitat i Ciència

El Neoclassicisme és un moviment artístic i literari que sorgeix de l'admiració per les antigues cultures de Grècia i Roma, i defensa la simplicitat, la raó i la ciència.

Context del Neoclassicisme (Segle XVIII)

Es divideix en diversos esdeveniments i situacions històriques rellevants:

• La Revolució Francesa (1789), que proclama els ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.
• La Guerra de Successió entre la dinastia dels Àustries i els Borbons: Catalunya es posiciona a favor dels Àustries, tot i que els Borbons resulten vencedors.
• La repressió borbònica, molt dura, amb el “Decret de Nova Planta” del 1714 (Felip V), que afecta Catalunya i suposa la supressió de la llengua catalana i de les institucions d’autogovern de l’antiga Corona Catalanoaragonesa.
• La influència de la Il·lustració francesa, que promou la raó i l’educació.
• Menorca, que estava sota domini britànic, on el català era llengua pròpia i oficial.

Característiques del Neoclassicisme

• Retorn al classicisme, amb admiració i imitació de les antigues cultures de Grècia i Roma.
• Forta influència dels escriptors francesos com Montaigne, Montesquieu, Rousseau i Molière.
• Valoració de l’ordre, l’equilibri i l’harmonia.
• Impuls de la literatura popular, molt activa amb rondalles, llegendes i teatre popular.
• Influència de filòsofs com Descartes, Locke i Leibniz, i imitació d’escriptors llatins com Ovidi, Horaci i Virgili.
• Abandonament de la recarregada estètica del Barroc, en favor de la simplicitat.
• Marcaradament didàctic: pretén ensenyar o culturitzar.
• Influència de la narrativa anglesa, com en l’obra de Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver (1726) i Daniel Defoe: Robinson Crusoe (1719).
• Influències del teatre francès, que es reflecteixen en tragèdies èpiques, històriques o mitològiques, com en les obres de Pierre Corneille, Jean Racine i Molière (L’Avar).

Autors i Obres Destacades del Neoclassicisme

• Joan Ramis i Ramis (menorquí): autor d’obres teatrals com Ègloga de Tirsis i Filis, Arminda (1771), Rosaura (1783) i Lucrècia (1769).
• Guillem Roca i Seguí (mallorquí): poesia didàctica. Obres: Faula brulesca de Piram i Tisbe (influències d’Ovidi) i Faula jocosa de l’àguila i l’escarabat (influències d’Isop).
• Lluís Galiana: prosa, Rondalla de rondalles.
• Carles Ros: prosa, Tractat d’adages i refranys.
• El Baró de Maldà: obra narrativa, Calaix de sastre.
• Antoni Febrer i Cardona: obra en prosa, Principis de la lectura menorquina. També és autor de tres gramàtiques i d’un diccionari traductor (menorquí-anglès-llatí).

El Romanticisme: Sentiment, Individualisme i Llibertat

El Romanticisme és un moviment artístic i literari que neix a Alemanya i posteriorment s’expandeix per Europa, Sud-amèrica, Amèrica Central i els Estats Units. La seva ideologia bàsica és la priorització dels sentiments per damunt de la raó.

Context del Romanticisme (Segle XIX)

El Romanticisme s’emmarca en un context on França és considerada la potència dominant, mentre que la resta d’Europa sent admiració. Al 1804, Napoleó esdevé emperador. Al 1833, sorgeix la Renaixença als Països Catalans (entre 1833 i 1892). La Renaixença, anomenada així per la decadència prèvia, és un moviment polític i literari als Països Catalans que pretén recuperar el prestigi de la llengua, literatura i cultura catalana, molt malmesa durant tres segles de diglòssia. Destaca el lema “Fe, pàtria i amor”. Al 1859, hi ha un restabliment dels Jocs Florals (premis poètics que es van recuperar després de la decadència), i al 1870 en endavant neixen els moviments del Realisme i el Naturalisme (oposats al Romanticisme). D’aquest període destaca també l’obra mallorquina Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i L’olivera mallorquina de Josep Lluís Pons i Gallarza. Es troba una difusió de revistes com: “La Palma”, “El Propagador de la Llibertat” i “El Vapor”.

Característiques del Romanticisme

• Sentimentalisme i subjectivitat.
• Individualisme: l'individu per damunt de la col·lectivitat.
• Dramatització.
• Exotisme: situar les obres en llocs fantàstics.
• Interès per la literatura popular (boom de la literatura popular).
• Recerca de la llibertat.
• Nacionalisme: pàtria = llengua.
• Defensa de la llengua pròpia: els autors se senten aïllats.
• Soledat: l’artista se sent amb un do innat.
• Creativitat i imaginació.
• Nostàlgia pel passat i admiració per l’Edat Mitjana.
• Visió positiva de la natura: el món natural es considera positiu, mentre que la ciutat és percebuda negativament.

Autors Internacionals del Romanticisme

• Lord Byron (literatura anglesa)
• Goethe (literatura alemanya)
• Leopardi (literatura italiana)
• Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer (literatura espanyola)
• Víctor Hugo (literatura francesa)
• Puixkin (literatura russa)
• Edgar Allan Poe (literatura nord-americana)

Autors Catalans del Romanticisme

• Joaquim Rubió i Ors, amb Lo gaiter del Llobregat.
• Marià Aguiló amb el Diccionari Aguiló i el Romancer popular de les terres catalanes.
• Altres autors destacats són Margalida Caimari i Josep Maria Quadrado.

Jacint Verdaguer: Figura Clau del Romanticisme Català

Jacint Verdaguer (1845–1902), nascut a Osona el 1845 i mort a Barcelona el 1902 per tuberculosi, és conegut com a “Mossèn Cinto” i és una de les figures més destacades del Romanticisme català.

• Poesia èpica:
  • L’Atlàntida (1877): conjunt de poemes en prosa basats en la mitologia grega i en la desaparició d’aquest continent. Ell identifica l'Atlàntida amb Catalunya (com a símbol).
  • Canigó (1886): la muntanya més alta dels Pirineus catalans, estableix un símil entre el Canigó i la pàtria catalana.
• Poesia lírica: Pàtria (1888), Montserrat (1889) i Aires del Montseny (1901).
• També va conrear la poesia religiosa amb Idil·lis i cants místics (1879).

El Teatre Romàntic Català: Àngel Guimerà

El teatre romàntic té com a representant destacat Àngel Guimerà, principal creador del teatre romàntic català amb l’obra Mar i Cel (1888). És una obra de teatre romàntic que narra un amor impossible que acaba en tragèdia entre Saïd (un musulmà) i una dama anomenada Blanca (filla del virrei), ambientada en l’època de l’expulsió dels moriscos (musulmans obligats a convertir-se al cristianisme). Quan el rei se n'assabenta, dispara a Saïd i Blanca se suïcida per amor.

Romanticisme a les Illes Balears: Teatre Costumista

A les Illes Balears, no es van produir grans obres romàntiques. El Romanticisme es manifesta sobretot a través del teatre costumista (teatre de vida quotidiana). Destaca Pere d’Alcàntara Penya, amb obres com El cordó de la vida (1866) i La pesta groga, amb un to humorístic i de costums. També Bartomeu Ferrà, costumista que fa escenes quotidianes on la dona té un paper dominant i l'home manca de personalitat, amb Els calçons de mestre Lluc i Els senyors de Son Misteri.

Realisme i Naturalisme: Objectivitat i Determinisme

El Realisme és un moviment artístic i literari que sorgeix amb l’objectiu de descriure la realitat de manera objectiva, deixant de banda el sentimentalisme propi del Romanticisme. En canvi, el Naturalisme es considera una evolució del Realisme. Aquest corrent manté l’interès per la descripció fidel de la realitat, però hi afegeix una visió més científica i determinista, basada en l’observació i l’anàlisi dels problemes socials i psicològics dels personatges. Representa una continuació del Realisme en la qual els personatges presenten problemes i es basa en la demostració científica.

Context Històric: Realisme i Naturalisme (Segle XIX)

El Realisme i el Naturalisme sorgeixen en un context de grans canvis socials, polítics i científics. A Europa, es produeixen esdeveniments com la Guerra de Crimea (1853-1856), la Segona República Francesa (1848-1852) i la publicació de L’origen de les espècies (1859) per Charles Darwin, una obra que influirà profundament en el pensament de l’època.

A Espanya, cal destacar la revolució de 1868, coneguda com “La Gloriosa” liderada pel General Prim, que posa fi al regnat d’Isabel II i inicia un període de transició política. Posteriorment, s’estableix la Primera República (1873-1874), i finalment es produeix la Restauració Borbònica amb Alfons XII de Borbó (fill d’Isabel II) el 1874. L’any 1886, Alfons XIII accedeix al tron sota la regència de la seva mare, la reina Maria Cristina d’Habsburg.

Característiques del Realisme

• Neix a França cap al 1830, amb figures clau com Gustave Flaubert, autor de Madame Bovary (1857).
• Imitació de la realitat i de la natura.
• Fe en el progrés i en les noves doctrines materialistes (positivisme, evolucionisme, determinisme…).
• Rebuig del Romanticisme (sentimentalisme).
• A partir del 1850, el moviment s'estén a tota Europa.
• Representació de personatges complexos psicològicament.
• Rebuig de la fantasia i la imaginació.
• Ambientació concreta i actual de les obres.
• Sovint, reflex dels valors burgesos.

Característiques del Naturalisme

El Naturalisme comparteix moltes característiques amb el Realisme, però hi incorpora una visió més científica i experimental:

• Els personatges solen ser individus amb problemes psicològics (sovint marginals).
• L’obra literària esdevé un experiment científic on els personatges són determinats pel seu entorn, la seva herència biològica i les condicions socials (determinisme).
• Viuen en ambients sòrdids i hostils, sense possibilitat d’escapar de la seva situació.
• El màxim representant del Naturalisme és Émile Zola, escriptor francès que va defensar l’ús del mètode científic en la literatura.
• Tanmateix, el Naturalisme català no accepta el determinisme biològic i ambiental de Zola.

Autors Destacats del Realisme i Naturalisme

• Literatura francesa: Stendhal, Balzac i Flaubert.
• Literatura anglesa: Charles Dickens.
• Literatura russa: Dostoievski i Tolstoi.
• Literatura espanyola: Benito Pérez Galdós.

Narcís Oller: Realisme i Naturalisme Català

Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és el màxim representant del Realisme i Naturalisme català. De professió advocat, va escriure tant en castellà com en català i va rebre la influència dels naturalistes francesos i espanyols.

Algunes de les seves obres més conegudes són:

• La papallona (1882)
• L’escanyapobres (1884)
• La febre d’or (1892)
• Pilar Prim (1906)

Altres Autors Catalans del Realisme i Naturalisme

• Dolors Monserdà, autora de La fabricanta (1904).
• Carles Bosch de la Trinxeria, amb Records d’un excursionista (1887).
• Marià Vayreda, autor de La punyalada (1904).

El Quadre de Costums: Gabriel Maura

Dins del corrent costumista, destaca Gabriel Maura amb l’obra Aigoforts (1892), un exemple de literatura que descriu escenes i personatges quotidians amb intenció crítica o realista.