Moviments literaris del segle XIX: Romanticisme, Realisme i Naturalisme

Romanticisme

Final del segle XVIII / 18. Els romàntics rebutjaven el racionalisme de la Il·lustració i propugnaven el subjectivisme de l’individu, valorant-ne especialment els sentiments. Són idealistes, menyspreen la realitat quotidiana buscant evasió de la fantasia i en la recreació d'èpoques i espais exòtics.

Realisme

Mitjans segle XIX / 19. La subjectivitat del Romanticisme dona lloc a l’objectivitat del Realisme, que s’ocupa de la realitat que envolta l’artista: analitza el món real des de tots els punts de vista i aprofundeix en la psicologia dels personatges.

Naturalisme

Final segle XIX / 19. Deriva del Realisme, va més enllà en l'anàlisi de la realitat. L’escriptor naturalista intenta fer un estudi científic del comportament humà; considera que els éssers humans no són lliures, sinó que estan determinats per la família i l’entorn en què es desenvolupen.

Realisme

• Rebuig de l’element meravellós dels romàntics i cerca de la realitat immediata, que descriu amb molt de detall.
• Rebuig de l’exotisme del passat i la fantasia i cerca de la contemporaneïtat, que ha de descriure de manera realista.
• Fugida del caràcter subjectiu, del sentimentalisme humà, i intent d’analitzar la conducta humana de manera objectiva.
• Cerca del detallisme en les descripcions i reproducció fidel del registre lingüístic de cada personatge.

Naturalisme

• Enfocament científic: l’autor observa i elabora hipòtesis.
• Els personatges es mouen per un determinisme social i biològic (estan condicionats per l’entorn i l’herència genètica).
• Contingut positivista i inclusió d’aspectes que no s’havien tractat: classes socials desfavorides, malalties i crítica social pessimista.
• L’ideal no és la bellesa, sinó l’adequació a la realitat.

Il·lustració

• Racionalisme: la raó, fonament del saber.
• Neoclassicisme: respecte per la forma clàssica.
• Universalisme: tendència a tractar temes universals com l'educació.
• Utopisme: fe en el progrés, la raó permetrà una millora constant material.
• Finalitat didàctica de la literatura, obres moralitzadores, que eduquin.
• Enciclopedisme: coneixement del món.

Romanticisme

• L’irracional a primer pla: emoció, passió, sentiment, imaginació, interès per tot allò contrari a una societat cada vegada més racionalista.
• Rebuig de la norma clàssica, defensa de la llibertat artística, concepció de l’artista com a geni que crea lliure i inspirat.
• Individualisme, culte al “jo” a la intimitat de l’artista, l’artista romàntic posseeix una sensibilitat superior.
• Rebuig de la societat capitalista moderna, massa burguesa, materialista i prosaica, en el temps medievalisme, en l’espai exotisme. L’idealisme: recerca d’un paradís perdut, d’un món ideal on regni l’harmonia.
• L’objectiu no és ensenyar, sinó commoure, excitar el lector.
• Subjectivisme, introspecció.

Romanticisme Liberal

Revolucionari, subversiu, republicà i escèptic (Aribau).

Romanticisme Conservador

Monàrquic, catòlic, s'amarren les arrels de la patria (Schlegel).

El Romanticisme Català

No es recrea en els elements principals del Romanticisme, és més conservador, poc radical i poc imaginatiu, de caire sobretot lingüístic i historicista, inspirat en episodis del nostre passat històric i en el llegendaris populars.