Moviments Literaris: Rondalles, Realisme i Naturalisme

Les Rondalles: Narracions Populars i Tradicionals

Les rondalles són narracions populars i tradicionals, destinades als infants, en les quals hi intervenen elements meravellosos, animals que personifiquen el comportament i l'ètica dels humans (les rondalles de bèsties), i una explicació de la successió de fets que cal seguir per arribar a la solució d'un problema (la rondalla encadenada) a través d'una trama simple, gran expressivitat i l'ús de fórmules d'inici i final.

Estudiosos catalans com Jacint Verdaguer, Manuel Milà i Fontanals, Antoni M. Alcover o Joan Amades van començar a recopilar-les al segle XIX com a fruit de l'interès per la cultura popular catalana.

Es diferencien dels contes en què aquests no presenten variacions regionals.

Les Llegendes: Fets Històrics i Elements Imaginaris

Les llegendes es basen en fets i personatges històrics reals, però amb una interpretació modificada al llarg del temps a causa de la incorporació d'elements imaginaris. Són fonts d'inspiració literària i poètica, com la llegenda de Joan Garí.

El Costumisme: Descripció de la Realitat Tradicional

El costumisme és un gènere romàntic que preparà l'entrada del realisme amb el tractament de la realitat com a matèria novel·lesca. Descriu nostàlgicament la realitat més tradicional i quotidiana, així com els elements i personatges més pintorescos i típics d'aquell món, que a causa de la Revolució Industrial, s'estava extingint. Destaquem els quadres o articles de costums (peces breus amb poc argument i acció, però amb molta descripció).

El Realisme: Objectivitat i Observació al Segle XIX

El Realisme sorgeix a mitjan del segle XIX i s'ubica ben lluny del subjectivisme i la idealització pertanyents al Romanticisme. Adopta un caràcter científic, objectiu i racional amb el qual els seus autors es dediquen a descriure la realitat amb la major exactitud possible. El Realisme apareixia en el moment en què una nova classe, la classe obrera, trencava l'hegemonia de la recent classe esdevinguda al poder, la burgesia. Mitjançant un procés metòdic de documentació i observació de la realitat, els autors plasmaven aquesta realitat en les seves obres.

Mestres i Grans Obres del Realisme Europeu

• Literatura Francesa

  • Stendhal

    • El roig i el negre (1830)
    • La cartoixa de Parma (1839)

  • Honoré de Balzac

    • La Comédie Humaine (inclou Eugénie Grandet, El pare Goriot i Les il·lusions perdudes)

  • Gustave Flaubert

    • Educació sentimental (1870)
    • Temptació de Sant Antoni (1874)
    • Salambó (1863)
    • Madame Bovary (1857)

• Literatura Russa

  • Lev Tolstoi

    • Guerra i pau (1867)
    • Anna Karènina (1875 – 1877)

  • Fiódor Dostoievski

    • Crim i càstig (1866)
    • L'idiota (1868)
    • Germans Karamàzov (1880)

• Literatura Anglesa

  • Charles Dickens

    • Pickwick (1831)
    • The Adventures of Oliver Twist (1839)
    • Christmas Carol (1843)
    • David Copperfield (1849)
    • A Tale of Two Cities (1859)
    • Temps difícils (1854)

• Literatura Espanyola

  • Benito Pérez Galdós

    • Episodios Nacionales
    • Tormento (1884)
    • La de Bringas (1884)
    • Lo prohibido (1885)
    • Fortunata y Jacinta (1886 i 1887)
    • Miau (1888)
    • Doña perfecta (1876)
    • Gloria (1877)
    • Marianela (1878)
    • Ángel Guerra (1890)
    • Tristana (1892)
    • Nazarín (1895)

  • Leopoldo Alas, Clarín

    • La Regenta (1884)

El Naturalisme: La Literatura com a Ciència

Aquest corrent literari apareix cap a l'any 1870, amb el seu màxim representant, Émile Zola. Pretenia transformar la literatura en ciència aplicant el mètode d'anàlisi del comportament humà extret de les ciències experimentals. La seva causa és l'enlluernament de la burgesia (ambient en el qual va sorgir) pels progressos científics, considerats el pilar del desenvolupament social.

Es basaven en teories com el positivisme d'Auguste Comte (que pretenia, a partir del mètode experimental científic, establir lleis que regissin l'Univers) o el determinisme d'Hippolyte Taine (segons el qual el moment històric, el medi i l'herència dels pares determinaven de manera inqüestionable el comportament dels descendents).

Émile Zola va néixer a París. Es va inspirar en les teories de Darwin i Taine. Amb el gènere que va fundar, el Naturalisme, pretenia descobrir tots els mals de la societat analitzant els aspectes de la vida. Obres importants: Thérèse Raquin (1867), Els Rougon-Macquart, Nana (1880) i Germinal (1885).

En base a aquests dos corrents ideològics, Zola creà la novel·la experimental, que no només es dedicava a descriure la realitat, sinó que la va convertir en un instrument d'observació per investigar les lleis que regeixen la societat i la persona, amb l'objectiu de millorar les seves condicions de vida.