Moviments Obrers a Catalunya: Orígens, Lluites i Evolució

Moviments Obrers a Catalunya

Durant els anys 20, l’associació estava prohibida, i s’inicia un conjunt de protestes violentes conegudes com a ludisme, que van primer contra la maquinària i després contra les condicions laborals.

Es creen les societats de socors mutus, que s’aproven l’any 1839. L’any 1840 sorgeix el primer sindicat: Associació de Teixidors de Cotó de Barcelona:

• Disminució salarial
• Reivindicacions laborals
• Vinculada a una organització major
• Era una federació d’un ofici

Entre el 1840 i el 1843 es fa ús de la vaga per a protestar. Durant la dècada moderada es prohibeixen, i al llarg del bienni progressista l’associacionisme agafa força degut a la pujada dels preus dels aliments.

1854: Vaga de les selfactines. Els empresaris fan repressió:

• Prohibició vagues
• Execució Josep Barceló
• Acomiadament lliure

1855, 1a vaga general demanant millores.

L’any 1857, amb els moderats es prohibeix de nou l’associacionisme.

Al camp hi havia vagues de jornalers per fam i males condicions. Durant els 60-70 augmenta el bandolerisme.

Socialisme Utòpic

Moviment obrer i jornaler de la primera meitat del s.XIX que defensa el reformisme social, critica el capitalisme, defensa l’harmonia social i té recolzament de les classes altes.

• Louis Blanc: tallers socials i sufragi universal
• Compte de Saint Simon: defensa la industrialització, les cooperatives i divideix la societat entre ociosos i treballadors
• Robert Owen: industrialització sí, però amb millores a les condicions
• Charles Fourier: no creu en la industrialització i busca una societat adequada als desigs humans: Falansteris.

Aquest moviment arriba a Catalunya als anys 30 i “El Vapor” hi publica articles. Sorgeixen grups saintsimonians i cabetians com Abdó Terradas i Narcís Monturiol. Pi i Margall introdueix a Catalunya les idees de Proudhon. A Andalusia es defensa el Fourierisme amb figures com Joaquín Abreu.

Políticament l’obrerisme defensa el republicanisme federal, el qual es va radicalitzant a mesura que fracassen. Acabarà esdevenint la primera internacional i l’anarquisme.