Moviments de la Pintura Contemporània: Guia Completa
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,39 KB
Pintura Contemporània
Expressionisme
El crit d'Edvard Munch és una de les obres més conegudes d'aquest moviment. Munch pinta sempre temes diferents, marcats pel seu desordre bipolar i personalitat conflictiva. La cara del protagonista expressa angoixa i desesperació. Els quadres de Munch sovint reflecteixen un sentiment de tristesa, influït per la seva història familiar. Deforma la realitat per expressar un sentiment profund.
Fauvisme
Aquest moviment prescindeix de la representació realista, adoptant un estil més "salvatge" i infantil. Els temes són alegres, amb colors vius i antinaturals. La línia de dibuix és gruixuda. L'habitació vermella de Matisse n'és un bon exemple, amb el mateix to de vermell a tot arreu, sense perspectiva ni volum, creant una sensació irreal. Els colors són plans i brillants. El fauvisme busca l'originalitat i la diferència.
Cubisme (1907-1914)
El cubisme pinta a través de formes geomètriques, amb diferents perspectives desordenades, trencant amb les formes tradicionals de representació. El Guernica de Picasso és una obra mestra que combina elements del cubisme, el surrealisme i l'expressionisme. És un oli sobre tela ple de simbologies. Fa referència a L'escala d'Odessa d'Eisenstein. El color gris té una textura que recorda a un diari. El dibuix i els colors són plans, amb una composició complexa.
Surrealisme (segle XX)
El surrealisme, tot i ser molt acadèmic en la tècnica (llum, dibuix, volum), explora temes absurds, il·lògics, irreals i ficticis. La persistència de la memòria de Dalí és una reflexió sobre el temps, amb els seus rellotges tous, la mosca i les formigues. La cara de Dalí apareix com en El gran masturbador. L'obra és un oli sobre tela, amb una línia d'horitzó alta. Destaca la llum, la línia de dibuix, el volum i els colors.
Art Abstracte
En l'art abstracte, la pintura no ha de representar res de la realitat. És interessant per ella mateixa, pels seus colors, formes, etc. Composició núm. 4 de Kandinsky presenta línies gruixudes i irregulars, amb colors vius com el blau i el groc, dividint l'obra en diferents parts.