Moviments de les Plaques Tectòniques: Límits i Conseqüències

Clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,83 KB

Moviments de les Plaques Tectòniques

Els moviments de les plaques poden ser:

  • Límit constructiu: de separació, les plaques es separen entre sí.

Són els causants de la formació de les dorsals oceàniques i dels rifts (grans depressions en els continents).

S’anomenen així perquè, en separar-se les plaques, fan que sorgeixi de l'interior de la Terra nova litosfera. Fet que explica:

  • Les anomalies magnètiques a ambdós costats de les dorsals (=bandes magnètiques). La falta de sediments al fons oceànic (el fons oceànic és relativament més recent o jove que el terrestre).

  • L'antiguitat creixent del fons oceànic a ambdós costats de les dorsals.

  • El fet que les roques dels fons oceànics siguin de naturalesa volcànica.

  • Exemples: Els límits constructius al Mar Roig i a la Vall del Rift Africà. El Mar Roig es va originar en separar-se la placa Aràbica de l'Africana.

  • A la Vall del Rift Africà es dóna un límit constructiu. Els grans llacs ocupen les depressions deixades per la litosfera en fragmentar-se.

  • Amb el temps, l’oest d’Àfrica se separarà com ja es van separar l’Índia i Madagascar.

Un dels grans límits constructius és la dorsal Atlàntica.

  • Límit destructiu: de xoc, les plaques es sobreposen entre elles (destrueix litosfera).

Són els causants de la formació de les fosses, els orògens (Andes, Himàlaia) i dels arcs d’illes volcàniques. Són zones amb una gran activitat sísmica.

Quan dues plaques experimenten un límit destructiu, una de les plaques se submergeix (SUBDUCCIÓ) i provoca una gran activitat volcànica que fa que la part de placa situada al damunt de l’altre s’alci sobtadament o es formi una gran depressió. Exemple: El desplaçament de la placa de l’Índia cap al Nord. Aquest moviment va generar la gran cadena muntanyosa de l'Himàlaia.

Arcs d’illes i fosses del Pacífic. A l'est de l'Oceà Pacífic es dóna un límit destructiu en desplaçar-se la placa del Pacífic (litosfera oceànica) per sota de la litosfera mixta (continental i oceànica) de la placa Eurasiàtica.

  • Falla transformant o de transformació: es desplacen lateralment una respecte l’altre (sense separació ni xoc) → moviment horitzontal. Són uns límits passius perquè no creen ni destrueixen litosfera. Zones d’una gran activitat sísmica, en les quals ni es crea ni es destrueix litosfera.

Exemple: La gran falla de San Andrés és una falla transformant on les plaques Nord-americana i la placa del Pacífic es desplacen lateralment en direccions contràries.

Entradas relacionadas: