Moviments polítics a Espanya al segle XIX

Republicanes

Evolució del republicanisme: Emilio Castelar va fundar el partido republicano posibilista, els seguidors s'en van marxar al partit liberal. Manuel Ruiz Zorrilla: funda partido republicano progresista que volia donar un cop d'estat però va fracasar. Nicolás Salmerón funda partido republicano centralista i Francesc Pi i Maragall eren fundadors del partit republicano democrático federal. Salmeron va organitzar la Unión Republicana, que era una coalició de tots els petits grups.

Carlisme

La reconversió del carlisme: després de la tercera guerra carlina es va deixar la via violenta i abandonant la idea de tornar l'Antic Règim però mantenint alguns aspectes antics. El carlisme es va trencar entre la comunión tradicionalista de Carles VII i els integrants de un grup d'extrema dreta catòlica.

Nacionalisme basc

Causes: la pèrdua dels furs, que el creixement industrial havia creat la burgesia industrial i l'arribada de forta immigració d'Espanya. Neix grup de Euskaros, que defensava el catolicisme i la societat tradicional. L'impulsor va ser Sabino Arana, que defensava la raça vasca, els furs, la religió i la defensa de la independència del País Basc. Va fundar el partit nacionalista basc que va esdevenir en un partit autonomista.

Moviment obrer

Amb la restauració els partits obrers van ser prohibits i perseguits, es feien clandestins. Amb l'ascens del partir liberal van ser legalitzades.

Corrents anarquistes

Es crea la federació de treballadors de la regió espanyola, majoritàriament anarquista. L'acció policial va dissoldre aquest partit i els més radicals van anar atemptant contra enemics de la classe treballadora, l'estat, la burgesia i l'església. Van fer molts atemptats, en un d'ells va morir Cánovas. Els anarquistes l'anomenaven la propaganda pel fet i Barcelona era coneguda com la ciutat de les bombes. Van executar 5 anarquistes i es van dividir i es van convertir en anarcosindicalistes, que van fundar la Solidaridad Obrera i la Confederación Nacional del Trabajo, rebutjant la violència.

Socialisme obrer

En clandestinitat Pablo Iglesias funda el PSOE, partit socialista i de revolució obrera. Més tard va fundar UGT que va participar en la celebració del primer de Maig com jornada de reivindicació obrera. Es va arrelar a zones d'Espanya i al ser legalitzat es va ajuntar amb republicans i el primer diputat va ser ell.