Moviments sindicals i polítics a Espanya

UGT, sindicat 240.000 afiliats (1921)

Partidària de l'acció política per aconseguir reformes socials i laborals. Representació dels obrers en organismes estatals. Líders, Largo Caballero (1918) secretari general.

Partit Comunista de España (PCE), 1921

Fundat per l'escissió de militants socialistes (partidaris línia bolxevic arran revolució Russa). Poca influència i activistes a Biscaia i Astúries.

Anarcosindicalisme.

Paper destacar reivindicacions obreres: vaga general BCN (1902), reducció jornada laboral i augment salarial. 1907 Solidaritat Obrera. Federació associacions de treballadors, caràcter apolític, reivindicatiu i favorable lluita revolucionaria. CNT 1910, fundació Confederació Nacional del Treball. Expansió per ESP, i representació sindicalisme anarquista. Sindicat revolucionari:

• Independència proletariat respecte a la burgesia i les seves institucions (Estat).
• Apoliticisme moviment obrer (abstencionisme electoral).
• Unitat sindical dels treballadors.
• Voluntat d'enderrocament del capitalisme (expropiació dels burgesos).

Acció revolucionaria contra la burgesia i el capital: vagues i boicots, fins a la vaga general revolucionària, per acabar amb l'Estat i el capitalisme. CNT, 700.000 afiliats (1919). Líders: Salvador Seguí (el noi del sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró. Congrés de Sants (BCN 1918), creació sindicat únics d'indústria (substitució antics sindicats d'oficis). Reafirmació apoliticisme, negociació directa obrers-patrons, sense intervenció forces polítiques o representants de l'Estat.

Catalanisme i republicanisme (1901-1909):

Consolidació Lliga Regionalista.

Partit hegemònic a CAT. Ideari: dret a l'autonomia política i disposició a intervenir en la política espanyola per modernitzar i descentralitzar l'Estat. Prat de la Riba i Francesc Cambó (representant a MAD). Competència expansió política de republicanisme i discrepàncies internes. Excisió del partit i formació d'un de nou de caire republicà.

La Coalició Solidaritat Catalana.

Incidents del Cu-cut (1905). Acudit ridiculitzant les derrotes dels militars. Destrossa i crema de la redacció. Aprovació de la Llei de jurisdiccions (1906), les ofenses contra l'exèrcit o la unitat de la pàtria i els seus símbols (de manera oral o scrita) sota jurisdicció militar. Rebuig massiu a la Llei i sorgiment moviment patriòtic de reafirmament i compromís de drets a Catalunya. Solidritat Cat (1906). Coalició electral de totes les forces catalanes (carlins, republicans federals i la Lliga). Candidatura conjunta i programa comú 1907 (Prgrma del Tívoli). Triomf electoral (41 de 44 scons).