Moviments Socials i Polítics del Segle XIX: Cartisme, Restauració i Socialisme

El Cartisme: Origen i Objectius del Moviment Obrer

A la Gran Bretanya, per primera vegada, el moviment obrer es va organitzar a l'entorn d'un projecte polític propi: el cartisme. Les dificultats dels sindicats per millorar la situació dels treballadors van convèncer els dirigents obrers de la necessitat de participar en política per poder canviar les lleis i intervenir, d'aquesta manera, en les relacions laborals. L'any 1836, un grup d'obrers va fundar l'associació Working Men's Association, que va elaborar l'anomenada Carta del Poble (1837), inspiradora de l'acció col·lectiva dels treballadors fins al 1848. Per poder presentar aquestes demandes a la Cambra dels Comuns (Parlament), els dirigents van pensar una estratègia nova de mobilitzacions, a fi de recollir signatures i, alhora, mostrar el suport social que tenien: vagues, concentracions, manifestacions, etc.

La Restauració Europea: Principis i Conseqüències

Les grans potències es van reunir al Congrés de Viena (1814). El canceller austríac Metternich va ser el gran inspirador dels principis de la Restauració. L'objectiu fonamental era tornar a la situació anterior a la Revolució Francesa i posar fi als principis de sobirania nacional i de constitucionalisme. El retorn a l'absolutisme es va fonamentar en el rebuig de la Revolució i en el legitimisme, que reconeixia el dret dels monarques hereditaris, desplaçats per Napoleó, a recuperar el seu tron. A França, Lluís XVIII va promulgar una Carta Atorgada, que reconeixia alguns drets polítics i el funcionament de dues cambres amb unes atribucions limitades. Mentrestant, a l'Imperi Austríac, a Rússia o a Espanya, la Restauració implicava el ple restabliment de l'Antic Règim i, a la Gran Bretanya, es mantenia el sistema parlamentari.

Socialisme i Anarquisme: Debats i Evolució

El desenvolupament del socialisme va anar acompanyat, a partir del 1890, d'una polèmica cada vegada més intensa que va arribar a afectar el conjunt del moviment i que va sorgir al si del Partit Socialdemòcrata Alemany. D'altra banda, el fort creixement econòmic que va començar en aquella dècada semblava que allunyava la perspectiva de la crisi del capitalisme i eliminava l'horitzó de la revolució. Aquesta situació va alimentar el revisionisme dels postulats de Karl Marx, impulsada principalment per l'alemany Eduard Bernstein. En primer lloc, va qüestionar l'anàlisi del capitalisme feta per Marx i constatà que la riquesa, lluny de concentrar-se en poques mans, s'anava escampant i un sector dels obrers havia millorat les seves condicions de vida. En segon lloc, sostenia que la participació política de la classe obrera havia comportat unes reformes socials que anaven transformant la societat i també la democratitzaven. Però la posició de Bernstein va tenir un suport minoritari. El sector majoritari alemany, representat per Karl Kautsky, mantenia una retòrica revolucionària però atenia de manera preferent les pràctiques reformistes. A França, el socialisme estava dividit després de la Comuna i de la repressió posterior. A Itàlia i a Espanya, l'expansió del socialisme va tenir dificultats a causa de la presència important de l'anarquisme.