MPOC i Asma: Guia Completa de Tractament, Símptomes i Diagnòstic

Tractament i Complicacions de la MPOC

Si el pacient fuma, ha de deixar de fer-ho com més aviat millor. S'administren broncodilatadors anticolinèrgics i/o simpaticomimètics. Com a teràpia de suport circumstancial es poden administrar glucocorticoides. Si es produeix insuficiència respiratòria, s'ha d'administrar oxigen. Es tractaran, així mateix, les possibles complicacions associades a aquesta malaltia. És útil la pràctica de fisioteràpia respiratòria activa o passiva segons la capacitat del pacient.

Principals Complicacions de la MPOC

• Infeccions sobreafegides a la malaltia.
• Cor pulmonale, provocat pel sobreesforç del cor dret a superar la hipertensió dels capil·lars pulmonars, que és, alhora, resultat de la destrucció del llit vascular i que la hipoxèmia provoca una vasoconstricció del llit restant.
• Policitèmia, amb augment de la viscositat de la sang i, per tant, una disminució del flux i un increment del risc de trombosi i hipoxèmia.
• Insuficiència respiratòria.
• Hipercàpnia.
• Acidosi.
• Alcalosi per dispnea i hiperventilació.
• Sobrecàrrega cardíaca i hipoxèmia que poden provocar arítmies.
• Depressió derivada de la hipoxèmia, del patiment d'una malaltia crònica, del dèficit d'autoestima i de la invalidesa que comporta la patologia.

Asma: Definició, Classificació i Tractament

Malaltia caracteritzada per inflamació bronquial i broncospasme mantingut amb períodes d'exacerbació o crisis asmàtiques. Les causes de l'asma són fenotípiques, és a dir, respon a determinants genètics i l'ambient hi influeix. És freqüent que estigui propiciada de manera rellevant per un component psicosomàtic.

Classificació de l'Asma

• Asma extrínseca (atòpica o al·lèrgica): en aquest cas, el desencadenant de la crisi és de causa coneguda.
• Asma intrínseca: se'n desconeix el desencadenant, tot i que, freqüentment, es relaciona amb infeccions de les vies aèries o l'exercici. Aquest tipus és més freqüent en adults.
• Estat asmàtic: consisteix en una crisi asmàtica greu que no respon al tractament farmacològic en poques hores. Normalment provoca insuficiència respiratòria.

Fisiopatologia de l'Asma

El mecanisme mitjançant el qual l'asma afecta el funcionament normal de l'organisme consisteix en una hipersensibilitat bronquial marcada per un broncospasme parcialment reversible de les vies aèries. Es produeix edema de la mucosa, augment de moc viscós, obstrucció de les vies aèries i sobredistensió pulmonar. Cal recalcar que les crisis repetides produeixen efectes nocius acumulatius consistents en un engruiximent permanent de la membrana basal dels bronquíols per dipòsit difús i subepitelial de col·lagen.

Semiologia de l'Asma: Símptomes i Signes

Durant una crisi asmàtica sempre hi ha: dispnea de repòs, taquipnea, espiració prolongada, sibilacions i tos irritativa. Circumstancialment, la tos pot ser productiva (amb expectoració no hemoptoica). Es produeix sudoració proporcional a la dispnea. Pot aparèixer també cianosi. El FEV1 pot anar des del 80% al 25% de referència, i la reducció de la PaO₂ és proporcional al seu descens. En cas que la crisi sigui greu, es pot presentar el pols paradoxal, que consisteix en una disminució de la pressió arterial sistòlica i l'ona de pols durant la inspiració superior a 10-15 mmHg. També es poden donar arítmies cardíaques, com contraccions ventriculars prematures (extrasístoles ventriculars) o bloqueigs de branca del feix dret com a resultat de la hipoxèmia cardíaca aguda. És freqüent que el pacient tingui por d'ofegar-se i senti estupor.

Diagnòstic de l'Asma

• Crisi dispneica amb sibilacions.
• A través de la història clínica:
  • Identificació del desencadenant (on, quan, relacionat amb què?).
  • Antecedents familiars.
• Proves cutànies i demostració d'anticossos IgE.
• Espirometria i test de broncoprovocació.

Tractament de l'Asma

• Tractament preventiu o d'exposició: evitar l'exposició a l'al·lergen o desencadenant de la crisi asmàtica.
• Tractament agut: en cas de produir-se la crisi asmàtica, es tracten els símptomes mitjançant fàrmacs de rescat.
  • En alguns casos, s'administra adrenalina.
  • A més, s'administren broncodilatadors agonistes dels receptors adrenèrgics tipus beta-2.