Multilingüisme i Bilingüisme: Conceptes Clau i Tipus de Contacte de Llengües

Monolingüisme i Multilingüisme: Conceptes Clau

El monolingüisme és l'existència d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix estat. Aquesta situació és clarament excepcional, si tenim en compte que les 6.000 llengües que es parlen al món estan repartides en uns 200 estats (Albània, Islàndia, Portugal).

El multilingüisme és la utilització de més d'una llengua en un mateix territori (o per part d'un mateix individu). La majoria dels estats del món són multilingües, alguns amb una gran quantitat de llengües parlades: unes 200 a l'Índia o més de 700 a Papua Nova Guinea, per exemple.

Bilingüisme Individual: Tipus i Característiques

Relacionat amb el poliglotisme, el bilingüisme individual es refereix a una persona que parla dues llengües (encara que en pot parlar moltes més). N'hi ha de diferents tipus:

• Bilingüisme passiu / actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l'empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu).
• Bilingüisme simètric / asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d'ús. Si no, és asimètric.
• Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.
• Bilingüisme integrador: s'aprèn una llengua per integrar-se dins d'un nou grup (els immigrants).

Bilingüisme Territorial: Delimitació Lingüística

El bilingüisme territorial es refereix a un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s'usa una llengua i en l'altra zona una llengua diferent.

El País Valencià n'és un exemple clar, amb zones de catalanoparlants i castellanoparlants.

Bilingüisme Social i Unidireccional: Impacte i Tipus

El bilingüisme social es refereix a situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d'una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d'una llengua, no ho és tant que dins d'una mateixa comunitat lingüística hi hagi bilingüisme.

Aquest fenomen ha estat ocasionat com a conseqüència de guerres, ocupacions colonials, o situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en domina un altre. En aquests casos, els parlants d'una llengua es veuen obligats a conèixer una segona llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional, perquè els parlants de l'altra llengua no aprenen la dels primers.

Les normes d'ús estableixen quina llengua s'ha d'emprar en cada situació, i la nova llengua apresa ocupa els àmbits d'ús més formals. Dins del bilingüisme social, podem distingir:

• En funció de l'extensió de la llengua forana entre la comunitat receptora, parlarem de bilingüisme generalitzat o limitat.
• Segons la situació legal, distingirem entre bilingüisme oficial o no oficial.
• Cal destacar que el bilingüisme social és sovint el primer pas d'un procés de substitució lingüística.

Conceptes Clau en Sociolingüística

Diglòssia

La diglòssia es produeix quan una llengua A (alta, amb més prestigi) és usada en les relacions formals, enfront d'una llengua B (baixa, amb menys prestigi) que s'utilitza en les relacions familiars, en la intimitat o en l'espontaneïtat.

Conflicte Lingüístic

El conflicte lingüístic sorgeix quan el contacte de dues llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics competeixen entre ells, desplaçant parcialment o totalment un sistema en els diversos àmbits d'ús.

Substitució Lingüística

La substitució lingüística és el procés pel qual una nova llengua desplaça l'original en una comunitat.