Multilingüisme a la UE: Anàlisi Crítica del Discurs i Polítiques

Anàlisi Crítica del Multilingüisme a la Unió Europea

Context Sociolingüístic i Percepció de les Llengües

La realitat sociolingüística d’avui en dia està contextualitzada per processos històrics, polítics i socials que conformen la percepció de les llengües que ens envolten. Les llengües adquireixen un valor segons el nostre marc conceptual. A Catalunya, per exemple, el parlar de Llull va servir per promoure el coneixement al segle XIX; mentre que a Alemanya, el coneixement es transmetia en alemany culte. Dins de les diferents regions europees, a partir de reformes i contrarreformes, esdeveniments polítics i religiosos, la disgregació va fer que el parlar no fos en una única llengua hegemònica.

Així, es va deixar d’ensenyar la ‘marca de classe’: el llatí. La idea de multiculturalitat i multilingüisme es deixà d’entendre des de la democratització i estandardització d’una única llengua franca. Es va promoure la representació del coneixement en la llengua de cada nació, la qual cosa també implicava la distinció entre llengües acadèmiques i no acadèmiques, vàlides i no vàlides, més prestigioses i menys prestigioses.

Objectiu de l'Anàlisi Discursiva

De manera inherent i a partir d’eines discursives basades en la creació de camps semàntics lògics, els quals concorden amb la manera actual d’entendre la modernitat, es forma la cosmovisió de conceptes com cultura, riquesa lingüística, capacitats lingüístiques o capital lingüístic. Aquí, es pretén analitzar l’evolució discursiva dels últims anys quant a la representació del multilingüisme i/o la diversitat lingüística. Conceptes que, tot i poder ser sinònims, s’usen amb objectius prou diferents.

Més enllà d’intentar trobar la veritat, o de desentrellar les intencions de les potències mercantilitzadores i responsables principals de la creació de discurs, intentarem esmenar el canvi de tendència discursiva i els conceptes que van lligats al multilingüisme. També ens interessen els discursos dissidents que apareixen per part de les societats més properes a les llengües regionals i minoritzades, contra la visió hegemònica i homogènia de les llengües.

Marc Teòric i Metodologia

Per a l’anàlisi, ens basem en el plantejament del treball de Vicent Climent Ferrando, «Linguistic neoliberalism in the European Union. Politics and policies of the EU’s approach to Multilingualism», i recuperarem l’enfocament hermenèutic profund de John B. Thompson, que Climent usa com a proposta metodològica. «La perspectiva filosòfica hermenèutica és una teoria que es basa en entendre la realitat a través de discursos i actes dotats de significat» (D’Aloisio, 2009). D’aquesta manera i en primer lloc, la investigació es construeix en base a la dimensió històrica dels discursos, per tal de dotar-la de pes antropològic.

Fonts i Fases de l'Anàlisi

S’analitza l’evolució a partir dels «Documents internacionals sobre multilingüisme. Volum I, II i III», «Language Rich Europe. Tendències actuals sobre el multilingüisme» i «Informe Parlament Europeu»; així com «Conceptes clau sobre multilingüisme. White Paper», publicat el març del 2016. Posteriorment a l’anàlisi sociohistòric, ens aturem en l’anàlisi dels aspectes formals dels discursos de manera quantitativa: cadenes retòriques, repeticions i referències com a estratègies de legitimació del discurs. Per últim, arribarem a una anàlisi interpretativa dels fets. Seguint amb el plantejament hermenèutic, es pretén donar llum als dispositius que creen un discurs mercantilitzador de les llengües, les cultures i, per extensió, la societat, l’individu i les seves pràctiques al món modern.

L'Anàlisi Discursiva de la Unió Europea

De la Comunitat Econòmica a la Unió Europea

Els Estats membres d’Europa són vint-i-vuit. Primer es van descriure com una unió econòmica (Comunitat Econòmica Europea), després passen a denominar-se una «organització activa en tots els fronts polítics, des del clima fins al medi ambient i des de la salut fins a les relacions exteriors i la seguretat, passant per la justícia i la migració» (Unió Europea, 2019): la Comunitat Europea. El canvi de denominació, a partir del 1993, mostra una evolució en el discurs que se centra en reforçar la cohesió social i territorial, les idees de solidaritat entre els Estats i de respecte per la diversitat cultural i lingüística. Conceptes i arguments els quals també són propis d’aquells qui defensen «una economia de mercat altament competitiva en ple desenvolupament i progrés social»; sempre des de la sostenibilitat, és clar.

El Slogan "Unitat en la Diversitat": Una Anàlisi Crítica

El slogan principal de la Unió Europea: «la unitat en la diversitat», i molts d’altres marcs conceptuals que analitzarem a continuació, és prototípic del llenguatge orwellià. Si ens hi aturem, el concepte unitat és, segons el DIEC: «Qualitat d’allò que constitueix un tot no divisible en parts.» Diversitat o divers significa «de múltiples aspectes», «de caràcter diferent, de distinta espècie o mena». Podrien ser paraules antònimes, tot i que la unió no té per què implicar la no-diversitat, i la diversitat no té per què implicar la no-unió. També podríem defensar que es tracta d’una metàfora per a exemplificar que, tot i la diversitat de cultures i llengües, existeix una unió amb «la voluntat i la consciència de tots els ciutadans d’ésser units i concordes». Aquesta darrera és l’accepció en el diccionari d’«unió», des de l’àmbit polític.

Resulta que la paraula unió ha adquirit un altre significat des de la perspectiva política i ha ampliat el seu marc conceptual. Així que, en la mesura en què la unió sigui diversa, una visió monolingüe també serveix per als propòsits de la unió. Si unió significa diversitat, qualsevol mesura que promogui la unió d’Estats com una única cultura i una única llengua, també anirà associada a la diversitat. Les propostes lingüístiques necessàries per actuar per a la unió són les mateixes que fan falta per actuar a favor de la diversitat. Actuar en favor de la unió i la prosperitat econòmica mitjançant la unificació cultural i la invisibilització de llengües considerades poc competitives, també és diversitat i, per descomptat, unió. La metàfora encaixa amb un marc conceptual progressista i, alhora, conservador: resulta moral i ètic per a tothom.

La Metàfora del Lliure Mercat i les Llengües

Una metàfora que funciona en paral·lel és la del lliure mercat. Si els mercats són lliures, són morals, perquè la idea de llibertat sempre va lligada a connotacions positives. Per tant, mercantilitzar les llengües i les cultures és una elecció presa dins del lliure dret a impulsar el mercat competitivament. Tot per al progrés de la Unió Europea.

«Si tothom persegueix el seu propi benefici, el benefici de tots es maximitzarà». La competència és bona, ja que impulsa l’ús òptim dels recursos i de la gent disciplinada, i per tant serveix per a propòsits morals. Les persones riques serveixen a la societat i hi intervenen perquè creen llocs de treball per a la gent més pobre. En última instància, aquesta divisió de la riquesa recau en el bé comú.

George Lakoff, No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político.

Multilingüisme Oficial vs. Realitat Lingüística

Però a «Documents Internacionals sobre Multilingüisme. Volum I», se’ns aclaren les actuacions de la Comissió, que des de fa ja deu anys, ha recolzat econòmicament les iniciatives per tal de promoure les llengües excloses dels programes lingüístics més importants de la Unió. Els valors europeus contemplen vint llengües oficials, però què passa amb les quaranta llengües autòctones que resten? I amb les desenes de llengües immigrants? El multilingüisme que tracta la Comissió és «lliure» de manera que la persona individual pot exercir amb llibertat el seu dret a parlar la llengua.

Es promou la «convivència» entre comunitats lingüístiques, però si les llengües oficials són una minoria, de quin tipus de llibertat d’expressió estem parlant a l’hora, per exemple, de fer tràmits administratius, de ser atesos en la nostra llengua, d’obtenir informació dels mitjans de comunicació, etc.? A més, és responsabilitat dels estats membres «continuar avançant en aquest àmbit», tot i que «la Comissió farà també tot el que pugui per sensibilitzar les persones sobre el multilingüisme i millorar la coherència de les mesures adoptades». És a dir, la Comissió obvia la seva responsabilitat i el finançament de mesures reals per a la promoció i sensibilització del multilingüisme en termes d’aprenentatge. Els estats membres han de fer l’esforç. Tot l’esforç, tot i estar tan units.

Educació i Competència Lingüística a Europa

Quant a l’educació, la Comissió esmenta els alts índex de multilingüisme per a països com Luxemburg, Letònia i Malta; però les mesures no afavoreixen països com Hongria, Espanya, Portugal i Itàlia. La iniciativa lingüística que es basa en ensenyar dues llengües a part de la materna no contempla les regions bilingües. El multilingüisme proposat en aquestes regions està acotat a l’anglès i, com es diu als «Documents Internacionals Volum I», gran part de la societat «no és capaç de mantenir una conversació en una llengua estrangera». El mètode no funciona per a tothom perquè no totes les realitats lingüístiques són iguals. A més, en el camp de l’aprenentatge, el discurs es modifica en un to més amable a partir de l’ús de termes com principis, bones pràctiques, interculturalitat, coherència, etc. Associacions les quals, per extensió, passen a formar part del marc conceptual de la diversitat lingüística.

Ja que difondre una moral que es basa en la competència és l’objectiu principal de l’educació, els col·legis transmetran aquests valors: «es posarà en pràctica l’Indicador europeu de competència lingüística en cooperació amb els estats membres» («Documents Internacionals Volum I»). Un indicador que es basa en la competència i la cooperació, altra vegada, un discurs que es construeix sobre terminologia de les estratègies econòmiques que tenen fixats aquests conceptes. Educació i economia van de la mà; i amb preceptes com interculturalitat i coherència resultaria immoral no potenciar l’aprenentatge dels nostres fills, i en quantes més llengües millor.

Naturalment, els alumnes que mostrin un nivell superior als preestablerts pels indicadors europeus, rebran beques per a entrar a les millors escoles i es reforçaran les elits socials. Així, els col·legis acaben reflectint la divisió natural de la riquesa de la societat. Els barems són clars i els exàmens uniformes: els que superen els requisits són recompensats, i els que no, castigats sense passar de curs. Si no s'arribés als mínims d’interculturalitat, se’t castiga amb poques possibilitats en el món laboral, sense possibilitats de marxar a l’estranger. Per a resumir, les persones que no parlen anglès no són vàlides per a la societat europea i suposen un retard per a l’economia i el progrés que costarà assumir a nivell individual. No importa quina és la realitat lingüística de l’individu o quines varietats lingüístiques siguin pràctiques per a la seva realitat: allò important és que estigui preparat per a competir amb la resta. Perquè tot això significa coherència, cooperació; alhora significa competència, progrés i unió: és l’opció més moral.

El Consumidor Lingüístic i la Informació Única

Què implica la paraula consumidors? Què significa «protegir els interessos dels consumidors»? Consumir és un element central en la nostra cultura i el consum s’aborda mitjançant una metàfora molt duradora que es construeix en base a tot allò esmentat. Si el mercat és una competència, per a participar al mercat és necessari protegir-nos. La Unió ens protegeix de les amenaces del mercat i, per tant, la Unió adopta la metàfora del pare protector que ens dona les eines necessàries, ens recomana i ens instrueix per a la vida. No es contempla cap altra realitat en què l’individu no sigui consumidor, perquè viure en societat significa consumir i participar activament en el mercat. Per tant, unes bones eines lingüístiques són imprescindibles per a lluitar contra les amenaces del mercat.

Per tal de ser uns consumidors que es protegeixen, hem d’estar informats. La informació és un altre tema crucial en una societat connectada. Es proposa un «espai únic europeu de la informació, que ofereixi continguts rics i diversificats i serveis digitals». Altra vegada, una unió que té tantes connotacions positives com negatives. Des de sempre, la unificació de la informació ha suposat desinformació. Però ara un espai únic també pot ser diversificat. Aquesta metàfora també es repeteix en el «Volum II dels Documents Internacionals»: «romandre units en la diversitat, un dels pilars del projecte europeu». A més, es parla de convivència pacífica.