Multiplicació per empelt: bases, èxit i incompatibilitat

Multiplicació per empelt

• Bases per la formació de la unió entre la varietat i el portaempelt

  • Formació del call
  • Diferència del cambium (teixit vegetal que es troba en les tiges i arrels de determinades plantes)
  • Activació del cambium i unió histològica
  • Nova formació de teixit vascular (teixit llenyós i teixit liberia) entre dues parts

• Empelt reeixit

  • Afinitat varietat/portaempelt
  • Zones cambials molt pròximes
  • Època d'execució adequada: setembre / febrer-març
  • Bona execució

• Multiplicació per empelt: incompatibilitat

  • Autoempelt té un 100% d’afinitat
  • La desafinitat implica anomalies histològiques en el punt d’unio
    • Empelt viable: quan la desafinitat es manté en un llindar on tècnicament i econòmicament és viable
    • Desafinitat total: alteracions histològiques molt precoces, hi ha processos necròtics (prodeix) no presa de l’empelt, vam que no uneix
  • Altes causes de desafinitat
    • Escassa significació en la zona d’unio: caiguda precoç de la fulla, engrandiment punt empelt, mala translocació de HD
    • Absència de discontinuïtat en el punt d’unio, però mort ràpida de l’empelt, causat sovint per interaccions bioquímiques entre els dos éssers vius
  • Tipus d’incompatibilitat
    • Translocada: un intermediari no evita la manca d’afinitat, bloqueig del midó
    • Localitzada: utilització d'un intermediari, de utilitat mecànica de la unió, esgotament del sistema radicular

Portaempelt / Varietat

El portaempelt és un terme agronòmic per a designar la planta que tindrà les funcions radiculars quan es fa un empelt en una planta (diguem que un portaempelt és una base on es fica l’empelt a sobre).

• Sistema radicular
• Materia vegetal: pot ser de la mateixa espècie, o no (per exemple les vinyes per la plaga fil·loxera es va haver d’empeltar tota la vinya europea sobre portaempelts del gènere vitis). I pot ser proper genèticament o no
• Te influència al desenvolupament de la varietat

Els portaempelts més utilitzats són d’origen clonal i depenent les seves característiques es classifiquen en:

• Enanitzants
• Semivigorosos
• Vigorosos

Varietat

La varietat és el que nosaltres fiquem dins del portaempelt.

• Es troba en un sistema aeri
• Canòpia
• Estructura o Chassis
• Fruita
• S'utilitza per producció de fruita comercial
• 1 varietat per arbre
• Trobem més d'una varietat en una explotació i/o parcel·la

Cicle reproductor: paràmetres de la producció de fruita

1. Floració
2. Pol·linització i fecundació
3. Creixement del fruit i maduració
4. Maduresa i qualitat de la fruita

1a Inducció floral

• Fase induïda però que pot variar depenent de les condicions (reversible)
• No pot variar la fase (irreversible), àpex va de forma plana a còncava

L'apex és l'extrem superior o punta de la planta o d'un òrgan vegetal. És l'extrem oposat a la base o part basal de l'òrgan en qüestió.

2a diferenciació floral: es fan manifestos els esbossos d'inflorescències i flors: sépals-petals-estams-pistil

Microesporogènesi

Part masculina de la flor, tenim el sac de polen, tenim unes cèl·lules que són microsporòcits (2n), les gàmetes són aploides i això passa a través de la meiosi (reducció material genètic)

Macrosponogènesi

Part femenina, ovul, procés de passar cèl·lula 2n a n, d’un ovul femení 4 i 3 moren.

Època de la Inducció floral (IF)

• Fruiters de fulla caduca: (perden fulles a l'època de l'any més desfavorable, en general a l’època hivernal o quan la zona afecta on està plantat, és un mecanisme que afavoreix la reproducció de la planta)
• Pomera: 40-45 dies de F2, mig Juny -Juliol
• Perera: 60-70 dies de F2 Juliol-Agost
• Presseguer: 15-30 de Juny
• Ametller: mig Agost-Setembre
• Albercoquer: Primers Agost
• Cirerer: primers Juliol Vinya: finals Maig-Juny

• Fruiters de fulla perenne: (mantenen fulles, cauen les madures però les noves broten ràpidament)
• Acostuma a ser durant la tardor hivern

Factors que modifiquen la diferenciació floral:

• Presència de les fulles: contra més hi ha, la IF és major
• Presència de fruits en l’arbre: contra més fruits, menys flors
• Creixement rams
• Nutrició de la planta
• Intensitat lluminosa, diferents parts de la copa de l’arbre

Síntomes externs fruiters per veure si van bé les coses o no.

Contra més gemes, tindrem més probabilitats d'ésser fecundades, assegurar producció (punts florals)

Tenim les bones gemes florals o mixtes, aquestes asseguren la producció

Proces floració (12-15 dies)

1. Allargament peduncle floral
2. Obertura de la corol·la (aparició d’estams i pistil)
3. Dehiscència de les anteres (emissió polen)
4. Receptivitat de l’estigma (part femenina, s’activa en algun moment, el quan és molt important)
5. Caiguda petals

Tipus arbre segons tipus flors que produeixen

• Hermafrodites: tenen dos sexes en una única flor (la majoria fruiters)
• Monoiques: tenen els dos sexes en un mateix peu ex-avellana
• Dioiques: un sexe o l'altre sexe (produeixen menys) ex-kiwi, es planten sempre un mascle i una femella, per tema de fecundació
• Poligames: són hermafrodites i mascles i femenines. ex-aguacate

Època de floració de diferents espècies:

• Febrer: Ametller
• Març: Prunera xino-japonesa, albercoquer, presseguer, prunera europea, perera, cirerer, pomera
• Abril-maig: vinya i olivera

Floració

Segons la procedència del polen tenim (receptivitat de l'estigma)

• Autogàmia: flors que es pol·linitzen amb polen d'una flor igual genèticament (autofecundació)
• Al·logàmia: flors que es pol·linitzen amb el polen procedent de flors diferents genèticament, tant de la mateixa planta o d'una altra de la mateixa varietat (que la fecundi una altre diferent a ella)

Segons el mecanisme de transport del polen

• Anemòfila: polen de la planta veïna ve a través del vent, la pol·linització és menys eficient, no va dirigida per tant es produeix polen a grans quantitats, la femella els estigmes els té super desenvolupats per poder captar millor el polen, acostumen a ser flors no molt maques. ex: olivera, avellaner, noguera
• Entomòfila: es transporta per insectes, són flors més vistoses i són atractius pels insectes (nectar). La reina és Apis Melifera (l’avella de la mel). Té un període de floració més llarg, té molta influència climàtica, si plou les abelles no surten a volar o si fa molt vent, sempre busquen flors vistoses amb nectar. ex: pomàcies i drupàcies.