Museu Guggenheim Bilbao: Anàlisi i Context

Museu Guggenheim de Bilbao

Classificació de l'obra

• Títol: Museu Guggenheim de Bilbao
• Autor: Frank O. Gehry
• Cronologia: 1991-1997
• Localització: Bilbao, Espanya
• Estil: Desconstructivista

Descripció de l'obra

• Elements tècnics i estructurals:
  • Materials: Pedra calcària, vidre i titani.
  • Elements sostenidors: Murs, columnes.
  • Elements sostinguts: Marquesina, passarel·les curvilínies, torres d'escales, claraboies.
• Elements decoratius: L'edifici en si pretén ser una obra d'art, un element decoratiu però funcional.
• Espais interiors:
  • Tipus de planta: Ortogonal (10 galeries) i irregular (9 galeries).
  • Parts: Tres nivells diferents amb sales expositives, 19 galeries en total, la il·luminació és natural.
• Espais exteriors: Volums ortogonals recoberts de pedra calcària i volums corbats i retorçats recoberts de làmines de titani, que es combinen a través dels murs, a manera de cortina de vidre que relaciona l'interior i l'exterior del museu.
• Relació amb l'entorn: Es troba en una de les ribes de la ria del Nerbion, 16m per sota de la cota de l'eixample de la ciutat. Fa 50 m d'alçada, però no sobrepassa l'alçada d'altres construccions a causa d'aquest desnivell.

Funció

Un dels museus de la fundació Solomon R. Guggenheim, la seva funció és exposar a les seves sales qualsevol manifestació artística contemporània, de qualsevol format, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants en el circuit de museus de la fundació.

Simbolisme

Les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, interpretació que ret homenatge a la tradició portuària de la ciutat. Els panells lluents recorden l'escata d'un peix quan es reflecteixen a l'aigua.

Antecedents i influències posteriors

Es vincula a les teories desconstructivistes de Jacques Derrida (finals dels 80). També té com a referent el moviment constructivista, sorgit a Rússia a mitjans de la dècada del 1910, com el Monument a la Tercera Internacional de Tatlin (1919).

Relacions amb obres similars de l'autor o l'escola

Es pot relacionar amb obres de l'autor com la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles (1989).

Diferències amb altres solucions coetànies

Es diferencia del Monument a la Tercera Internacional en l'ús de la pedra calcària i el titani, materials molt més moderns, mentre que el monument a la III G.M. utilitza pràcticament només metall.

Context històric i artístic

El desconstructivisme és un moviment arquitectònic que va néixer a finals de la dècada de 1980. Es caracteritza per la fragmentació, el procés de disseny no lineal, l'interès per la manipulació de les idees de la superfície de les estructures i, en aparença, de la geometria euclidiana (per exemple, formes no rectilínies), que s'empren per distorsionar i dislocar alguns dels principis elementals de l'arquitectura, com l'estructura i l'envoltant de l'edifici. L'aparença visual final dels edificis de l'escola desconstructivista es caracteritza per una estimulant impredictibilitat i un caos controlat. Té la seva base en el moviment teòric-literari també anomenat desconstrucció. Alguns esdeveniments importants en la història del moviment desconstructivista van ser el Concurs Internacional Parisenc del Parc de la Villette (especialment la participació de Jacques Derrida i Peter Eisenman i el primer premi de Bernard Tschumi), l'exposició del 1988 del Museu d'Art Modern de Nova York, Deconstructivist Architecture, organitzada per Philip Johnson i Mark Wigley, i la inauguració el 1989 del Wexner Center for the Arts a Columbus, dissenyat per Peter Eisenman.