Museu Guggenheim Bilbao: Icona del Desconstructivisme de Gehry

Fitxa Tècnica del Museu Guggenheim Bilbao

Nom:

Museu Guggenheim de Bilbao

Arquitecte:

Frank Owen Gehry (1929)

Cronologia:

1993-1997

Context Històric i Social

El projecte del Museu Guggenheim de Bilbao s'emmarca en la dècada dels anys 90, un període d'expansió econòmica que va seguir a la crisi dels anys 80 i va veure l'inici de la bombolla immobiliària. La Fundació Guggenheim buscava una nova seu a Europa i va escollir Bilbao. En aquell moment, la zona escollida i la ciutat en general eren àrees molt degradades i industrials. Gràcies a aquest projecte, la zona i la ciutat s'han revaloritzat significativament.

A nivell mundial, el 1989 va caure el Mur de Berlín i el 1991 es va signar el Tractat de Maastricht. Aquesta era es caracteritza per la globalització, l'auge d'Internet i els grans avenços tècnics i informàtics.

Estil Arquitectònic: Desconstructivisme

El terme desconstructivisme s'associa sovint amb el postmodernisme i es va desenvolupar a Europa i als Estats Units durant les dècades de 1980 i 1990.

Les característiques fonamentals d'aquesta arquitectura són:

• La precarietat formal.
• La manca d'harmonia en la combinació de formes i materials.
• La irregularitat de les estructures.
• La desaparició dels trets de l'arquitectura convencional, buscant formes incoherents (com l'obliqüitat) que, sovint, desafien la llei de la gravetat.
• La voluntat de reflectir la manca d'orientació de les societats i la impotència davant l'intent de captar, en una imatge global, els diversos components que configuren la realitat del veïnatge universal.

Anàlisi Formal: Planta i Espais

La construcció s'articula al voltant d'un eix central: l'atri. S'hi arriba després de creuar el vestíbul. Aquest atri, de 50 metres d'alt, està il·luminat per una claraboia amb forma de flor i és, potser, l'espai més representatiu del disseny de Gehry.

L'atri esdevé el focus principal tant per a la distribució interior com per a l'aspecte exterior de l'edifici. D'ell parteix un conjunt de passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d'escales que connecten les sales d'exposició. Un cop dins, malgrat la complexitat de les formes còncaves i convexes (que a l'exterior es corben en sentit contrari), l'interior amaga un món ordenat i clar. Des de l'atri també s'accedeix a una terrassa amb vistes a la ria i al jardí d'aigua, coberta per una marquesina recolzada en un únic pilar de pedra.

L'espai d'exposició consta de 20 sales de tipologia diferent:

• 10 sales presenten una forma rectangular, de tall clàssic, i es poden identificar des de l'exterior pel recobriment de pedra calcària.
• Les altres 9 sales són de forma irregular, estan recobertes exteriorment de titani i esdevenen espais interiors grandiosos.
• Una sala, la més excepcional, està destinada a les obres de gran format. Es tracta d'un espai en forma de nau, de 30 metres d'ample per 130 metres de llarg, que no té cap columna ni cap element de suport interior.

El projecte inclou, a més de sales d'exposicions, un auditori, un restaurant, una cafeteria i una llibreria.

Elements de Suport i Materials

Com a element de sustentació, destaca una espectacular estructura d'acer i formigó armat.

L'edifici s'articula mitjançant dos tipus de volums:

• Els ortogonals, recoberts de pedra calcària.
• Els corbats i sinuosos, revestits amb làmines de titani.

Aquests dos volums estan connectats per murs cortina de vidre i tenen una coberta de titani amb línies escultòriques que recorda una flor metàl·lica.

Els murs de vidre estan reforçats per una estructura d'acer per millorar-ne la resistència, i han rebut un tractament específic per filtrar la llum natural de manera que no pugui perjudicar les obres d'art (permeten el pas de la llum però no de la calor).

Exterior i Elements Decoratius

A causa de la incidència lumínica sobre el revestiment exterior, hi ha qui associa l'edifici amb representacions zoomòrfiques, parlant d'una balena embarrancada. En aquesta obra, com en altres de l'autor, la forma exterior no respon a les necessitats internes; és a dir, els jocs formals de l'edifici només compleixen la funció d'atreure l'atenció del públic.

Elements Decoratius Destacats:

• Puppy: Una escultura de 12 metres feta de flors, obra de l'artista nord-americà.
• Mamá: Una escultura de 10 metres d'alçada, obra de l'artista francesa establerta als EUA, Louise Bourgeois.

Funció i Interpretació

Interpretació del Museu Guggenheim Bilbao

La família Guggenheim, propietària d'una fundació d'art contemporani, va decidir establir una seu a Europa, escollint Bilbao. L'arquitecte va seleccionar una zona de la ciutat que, sent degradada i industrial, s'ha transformat i revaloritzat gràcies al museu. Bilbao és ara una ciutat cultural, moderna i simbòlica, i el Museu Guggenheim s'ha convertit en el seu emblema.

L'edifici en si mateix és una obra d'art; no només el seu interior, sinó també la seva arquitectura exterior. És tan important el continent com el contingut, ja que l'edifici és alhora arquitectura i, en certa manera, escultura.

Funció del Museu

El Museu Guggenheim de Bilbao funciona com un espai d'exposicions temporals d'art contemporani. És, per tant, un edifici civil amb la funció de contenidor d'obres d'art, sota la filosofia que tant el contingut com el contenidor són igualment importants. A més, té una funció simbòlica de modernitat per a la ciutat. Les seves formes, que poden recordar un peix reflectint-se a la ria, són un homenatge a la tradició portuària de Bilbao.