Museu Guggenheim i Elogi de l'aigua

Museu Guggenheim: Gehry. 1991

museu. pedra calcària, vidre i titani. estil desconstructivista. Descripció: planta: irregular de formes corbes desiguals. Consta de 19 galeries, 10 de planta ortogonal i 9 de planta irregular. Cobriments de l’edifici: coberta sinuosa que unifica tot el conjunt. Les línies escultòriques recorden a una flor metàl·lica. Elements de suport: una estructura metàl·lica modular de corbes sinuoses i contorns que suggereixen un peix. Els elements suportats són panells de titani que recobreixen l’edifici com si fossin escates de peix. La obra es monumental, la grandiositat i la buidor l’allunyen de les mesures humanes. Espai interior: l’element vertebrador és un vestíbul de 50 m d’alçada. Al seu voltant hi ha tres nivells de sales d’exposició unides per pasarel·les curvilínies. Destaca l’anomenada sala del peix, per la seva grandària i lliure de columnes. Destaca la vidriera del vestíbul coberta per una gran marquesina que fa la funció de terrassa. Relació interior-exterior: es relacionen gràcies a la combinació de murs-cortina de vidre que donen transparència al museu. Gehry amaga l’entrada al museu darrera d’una escalinata descendent. Línies dominants: corbes, no hi ha cap recta. Elements decoratius: per la seva forma podria relacionar-lo amb un vaixell, homenatge al Bilbao mariner. Il·luminació: natural per mitjà de claraboies. Entorn: construït en una de les ribes del riu Nerbion. Plenament integrat a l’entorn. Funció: museu que pertany a una xarxa de museus.

Elogi de l’aigua. Edu Chillida. 1987

Escultura exempta. Formigó i acer. 7,2x12x6,5m. Estil abstracte. Tema al·legòric. Descripció: textura semi rugosa. Estil: les seves obres van augmentant dimensió fins arribar a les populars grans estructures de ferro o formigó, integrades al paisatge i que volen reflectir la tensió de les forces de la naturalesa amb unes formes molt simples. Estudia amb rigor geomètric l’equilibri entre zones plenes i buides. Composició: gran massa de formigó armat suspesa a 80cm de l’aigua d’un estany artificial, mitjançant 4 cables d’acer. Aquests, uneixen la part central de l’obra a dues aprets de l’antiga pedrera. Està formada per dues parts (cos superior de forma cúbica i quatre braços recargolats que determinen un espai buit interior). Aquests braços convergeixen en un punt intern on es concentra la força expressiva. Línies: relació harmònica entre les línies rectes del cub i les línies curvilínies dels braços. Dinamisme: Chillida aconsegueix que apareguin en escena la gravetat i l’aire. L’aire, la seva presència no es limita a envoltar l’escultura, a més s’ha de convertir en allò que es vol capturar. Relació amb l’entorn: presenta compenetració amb la naturalesa que l’envolta. Temàtica: Elements iconogràfics i significació: els 4 braços recorden les urpes d’una arpa. Significat: ha basat el disseny de l’obra en el mite de Narcís. Font literària: inspiració en Les Metamorfosis de l’escriptor Ovidi. Funció: obra decorativa i mitològica.