Música al Canvi de Segle XIX-XX: Nacionalisme, Postromanticisme i Impressionisme

La música al canvi de segle XIX-XX: Nacionalisme, Postromanticisme, Impressionisme

Nacionalisme

Afegeixen trets de la música popular.

Context polític

Revolucions burgeses 1848: Itàlia i Alemanya -> polític. Independències: Bèlgica, Polònia, Irlanda i Grècia.

Evolució

1er nacionalisme (1850-1900). Característiques:

• Inspiració en la música popular.
• Utilització d'escales pròpies: pentatònica, tons sencers, modals.
• Noves formes basades en danses i cançons folklòriques.
• Tres escoles: russa, escandinava i txeca.

2n nacionalisme (1900-1950): escoles: Hongria i Espanya.

1er Nacionalisme: Escola Russa (Txaikovski)

Precursor: Mihail Glinka a partir de "Una vida pel tsar". Primer recolector de folklore rus, és mestre i influeix als altres.

Escola Nacionalista Bohèmia

Bedřich Smetana: poemes simfònics "La meva pàtria". Antoni Dvořák: 9 simfonies, "Simfonia del Nou Món".

Escola Nacionalista Escandinava

Edvard Grieg: "Peer Gynt". Jean Sibelius: "Finlàndia" poema simfònic.

2n Nacionalisme: Escola Hongaresa

Característiques:

• Inestabilitat tonal.
• Preponderància rítmica.
• Estudi del folklore.

Béla Bartók -> folklore. Zoltán Kodály: pedagogia musical.

Escola Nacionalista Espanyola

Predecessors: Felip Pedrell i Asenjo Barbieri.

Alhambrisme

Isaac Albéniz: obra pianística. Enric Granados: "Tres danses espanyoles". Manuel de Falla: "Amor brujo, El sombrero de tres picos, Atlàntida".

Postromanticisme

Context

Burgesia al poder -> apareix una nova força -> el proletariat -> provoca conflictivitat social -> I Guerra Mundial.

Característiques generals

• Predomini música profana i programàtica.
• Filòsofs: Schopenhauer i Nietzsche.
• Ampliació de l'orquestra: metall i percussió (contrafagot-tuba).
• Harmonia: modulacions a tons llunyans, dissonàncies i cromatismes -> tonalitat.

Autors

Austríacs

Gustav Mahler. Richard Strauss.

França

Cosmopolita

César Franck.

Tradicional francès

Camille Saint-Saëns. Gabriel Fauré: "Rèquiem".

Impressionisme musical a França

Característiques

• Dissonàncies sense resoldre.
• Formes curtes.
• Doble tonalitat: superposició d'acords majors i menors.
• Utilització d'escales diferents: modals, hexacords.

Claude Debussy

• Piano: preludis.
• Orquestra.
• Òpera.

Maurice Ravel

• Col·lecció de lieder.
• Piano.
• Orquestra: Daphnis et Chloé.

La música a la 1a meitat del S. XX

Context

• 2 guerres mundials -> ascens i derrotes del feixisme.
• Econòmica: crack del 1929 -> crisi del capitalisme. EUA 1a potència mundial.
• Cultural: educació obligatòria a les principals nacions europees.

Característica

Avantguardes artístiques que posen en qüestió l'art acadèmic.

Característica general

Successió d'estils que afecta a quasi tots els compositors.

Països i autors

Àustria: 2a escola de Viena

Arnold Schönberg. Dodecafonisme: compondre a partir de les 12 notes de l'escala cromàtica i col·locar-les en una sèrie que té tres processos: sèrie, inversa, retrogradació, retrogradació inversa. Trets: totes les notes són iguals -> evitar la direccionalitat. Dissonància contínua, melodia lliure, manca de forma.

Rússia

1917 = Revolució Bolxevic. Igor Stravinsky: participa de tots els moviments d'avantguarda. Dmitri Xostakóvitx: 14 simfonies, música de cambra. Serguei Prokófiev: EUA, BSO, 7 simfonies, ballets.

Itàlia

Futurisme

Luigi Russolo -> nous instruments.

Verisme

Libretto: històries del poble -> realistes. Puccini: La Bohème, Trilogia.

França

El grup dels sis: serialisme integral: Milhaud, Poulenc (òpera: Dialogue des Carmélites).

Alemanya

Música utilitària -> reacció contra les avantguardes -> recerca un llenguatge més senzill -> entès per tothom. Paul Hindemith: "Maties el pintor". Kurt Weill: "L'òpera de dos rals". Carl Orff: pedagogia (instrumental Orff) -> Carmina Burana.

Espanya

Generació del 27: E. Halffter, F. Mompou, Robert Gerhard.