La Música al Renaixement: Característiques i Formes Vocals
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,83 KB
El Renaixement: Context i Música Vocal
El Renaixement (corrent antropocèntric) comença a Itàlia al principi del segle XV. És un moviment cultural i artístic italià que comprèn els segles XV i XVI.
Orígens i Característiques del Renaixement
- Mecenes: Persones que patrocinaven els artistes, impulsant el desenvolupament cultural i artístic.
- La poesia era un art molt ben considerat pels renaixentistes.
La Música Vocal Renaixentista
La música vocal és la música renaixentista per excel·lència, present tant en la música profana com en la religiosa.
Música vocal: Interpretada per un o més cantants, amb acompanyament instrumental o sense, en la qual el cant és l'element que concentra l'interès principal de la composició.
Elements Clau de la Música Renaixentista
La Melodia Renaixentista
Melodies conjuntes, d'àmbit reduït, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar. S'utilitzen, com a l'Edat Mitjana, els modes gregorians, però cada cop més els compositors fan servir alteracions (sostinguts i bemolls).
Música ficta: Les alteracions que no sortien a la partitura.
El Ritme: Tactus i Notació Proporcional
El Tactus era el procediment per mesurar el ritme. S'indicava posant uns signes al principi de cada pentagrama. Es va desenvolupar la notació proporcional.
L'Harmonia: Consonàncies i Dissonàncies
Els compositors del Renaixement ja escrivien totes les veus d'una peça al mateix temps, de manera que totes concordessin. Així controlaven les:
- Consonàncies: Causades per alguns acords i intervals, provoquen una sensació de repòs o estabilitat harmònica.
- Dissonàncies: Provoquen una sensació d'inestabilitat harmònica.
La Textura: Polifonia, Homofonia i Contrapunt
La majoria de peces tenen una textura polifònica, escrites per dues o més veus. Segons el compositor, es podia crear una textura:
- Homofònica: Acostuma a destacar més la veu aguda i s'encarrega de la melodia principal.
- Contrapuntística: Totes les veus tenen la mateixa importància melòdica i es poden trobar imitacions (un mateix motiu melòdic).
La Música Vocal Religiosa
Totes les esglésies importants disposaven d'una capella de música. La capella de música intervenia a les cerimònies religioses interpretant música polifònica (a misses o motets). Es podia cantar a cappella o amb acompanyament d'instruments en llatí.
La Reforma Protestant i els Corals
Van canviar del llatí a l'alemany perquè el poble se sentís més integrat. Aquests nous cants van ser anomenats corals.
El Concili de Trento i la Contrareforma
La Contrareforma va condemnar l'ús de la música d'origen profà dins les esglésies i va demanar que s'entengués clarament el text llatí que es cantava.
Polifonia Religiosa Espanyola Destacada
Destacats compositors van ser Cristóbal de Morales, Francisco Guerrero i Tomás Luis de Victoria.
La Música Vocal Profana
El Madrigal: Forma Profana Principal
El madrigal és la forma musical profana més important del Renaixement.
L'Ensalada: Polifonia Multilingüe
L'ensalada és una peça vocal polifònica en què s'alternen diferents llengües (llatí, castellà, català, portuguès, italià, occità).