Música Barroca: Anàlisi d'Obres Clave

Les Quatre Estacions (Vivaldi)

Moviment 3

Les veus intermèdies serveixen de farcit harmònic per a violí solista i orquestra de corda fregada (violí I, II i viola) i baix continu (violoncel, contrabaix i clavicèmbal). Dinàmica per terrasses. Aquest moviment pertany al tercer dels quatre concerts, Les Quatre Estacions, una obra descriptiva o programàtica. Cadascun dels concerts evoca una estació de l'any, i un sonet acompanya cada concert.

Dido i Enees (Purcell)

Lament de Dido

Música vocal profana del Barroc anglès (segle XVII). La història es basa en l'Eneida de Virgili: Enees, fugint de la destrucció de Troia, s'enamora de Dido, però l'ha d'abandonar, ja que els déus el van cridar per anar a Itàlia per a fundar una nova Troia. El moment culminant de l'òpera és tràgic: la desesperació de Dido per l'abandonament del seu amant i la seva mort que segueix al lament. Trist, és un lament. Dido canta dirigint-se a la seva donzella. Lent, compàs ternari en subdivisió binària. Ària: pertany a una òpera en tres actes, va precedida per un recitatiu. Està construïda sobre un baix ostinat que consta de cinc compassos que es repeteix durant tota l'ària. Orquestra de cordes (violoncel, viola de gamba, tiorba) més el baix continu amb instrument de tecla (orgue o clau). Sol menor amb sib i bemoll. És l'única òpera composta per Purcell, dura menys d'una hora, va ser composta per a una escola de joves.

Passió segons Sant Mateu (Bach)

Obra religiosa del Barroc alemany (segle XVIII). És un ofici religiós luterà, vocal i en alemany. La passió representa el patiment i la mort de Crist segons l'evangeli. Està basada en el text bíblic de l'evangeli, en poesies i en els corals luterans. Sil·làbic amb melismes per destacar algunes paraules. Dividida en dues parts, comença amb aquest cor i després comença el relat bíblic. Mi menor. Fragments contrapuntístics i fragments homofònics. Dos cors mixtos, dues orquestres, les veus solistes i un cor de xiquets. Cada orquestra està integrada per dues flautes, dos oboès, la secció de corda i el continu (orgue o clavicèmbal) doblats per violoncel, viola de gamba i fagots. Contrastos forte-mezzoforte i forte-piano. Des de l'edat mitjana, era comú que en la lectura de l'evangeli en Setmana Santa els diversos papers fossin llegits per diferents lectors i d'ací es va passar paulatinament a cantar els textos i representar l'acció.

Reials Focs Artificials (Händel)

Obra profana i instrumental del Barroc tardà. Compàs ternari, tal com correspon a una dansa cortesana. És un minuet amb un caràcter elegant. Re major. Estructura ternària: minuet solemne interpretat pel tutti, trio més suau i líric (inicialment intervenen tres instruments), minuet (repetició de la primera part). Dinàmica per terrasses, característica típica del Barroc, ja siga per matisos o per addició d'instruments.