Música Barroca: Característiques, Gèneres i Compositors Clau

El Barroc Musical: Característiques i Evolució

El període Barroc s'estén des de l'estrena de l'òpera L'Euridice de J. Peri l'any 1600 fins a la mort de J. S. Bach el 1750. Aquesta època va introduir conceptes musicals fonamentals:

• Monodia: Una sola melodia amb acompanyament instrumental, que permetia comprendre millor el text i transmetre una major expressivitat.
• Baix continu: Tècnica d'acompanyament d'una melodia de forma contínua a partir d'uns acords xifrats, interpretats per un instrument polifònic (com el clavecí o l'orgue) i un o més instruments melòdics greus (com el violoncel o el fagot).
• Estil concentrato: Recurs utilitzat per donar major expressivitat a la música.

Durant el Barroc, la música instrumental va començar a predominar sobre la vocal. Les obres es van escriure pensant en la capacitat expressiva i tècnica dels instruments. L'orquestra barroca era relativament petita i els instruments principals eren el clavecí, el violí, la flauta i l'orgue.

Fases del Barroc Musical

Primer Barroc (Primera meitat del segle XVII)

En aquesta fase, la música vocal predominava sobre la instrumental. Els compositors van realitzar experiments harmònics que més tard donarien lloc a l'òpera. Compositors destacats inclouen:

• Claudio Monteverdi
• Jacopo Peri

Barroc Mitjà

En el Barroc Mitjà, la música vocal i instrumental van assolir un equilibri. Es va produir una tornada al contrapunt.

Barroc Tardà

Aquesta fase es caracteritza pel predomini de la música instrumental sobre la vocal. Es va produir un gran desenvolupament del concert i d'obres més llargues quant a la seva dimensió. Compositors rellevants d'aquest període són:

• Antonio Vivaldi
• Johann Sebastian Bach

Gèneres Vocals del Barroc

Música Religiosa Barroca

L'Església Catòlica va aprofitar les innovacions de la música profana per crear noves formes religioses, com ara:

• L'Oratori
• La Cantata
• La Passió

Tipus d'Òpera Barroca

• Òpera seriosa: Basada en arguments mitològics i heroics (per exemple, Orfeu). Va ser el primer tipus d'òpera que va existir.
• Òpera bufa: Posterior a l'òpera seriosa, amb arguments quotidians i fàcils d'entendre. Era l'òpera preferida pel poble, ja que era accessible per a tot tipus de persones.

Música Instrumental Barroca i les seves Formes

La música instrumental va aconseguir la total autonomia que havia començat a gestar-se durant el Renaixement. Es va desenvolupar en diverses categories:

• Per a instruments solistes: La fuga serà el gènere més important.
• Música de cambra: Per a dos o més instrumentistes, en grup reduït, interpretada en petites sales i preferida per la noblesa.
• Per a orquestra: Conjunt d'instruments de tres famílies (corda, vent i percussió, tot i que la percussió era menys prominent), on no sempre s'indicaven els instruments exactes a interpretar.

Les formes de música orquestral més destacades van ser:

• La Suite: Una successió de danses amb un nombre i una disposició variables.
• La Sonata: Música per a sonar, que solia tenir 4 moviments amb diferents tempi.
• El Concert: Gènere que contraposa elements diferents, amb 3 moviments amb variació de tempo. Podia ser un Concert grosso (amb un grup de solistes) o un Concert solista (amb un únic instrument solista).