Música Barroca: Característiques, Períodes i Formes Clau

Els Tres Períodes de la Música Barroca

• Barroc Primitiu: La melodia es va fer preponderant i neixen l'òpera i l'oratori.
• Barroc Ple: Predomina la suite, les passions i noves modalitats d'òpera.
• Barroc Tarda: Es desenvolupen la sonata i el concert.

Característiques Generals de la Música Barroca

La música presenta les mateixes característiques de les arts d'aquesta època: l'ànsia de lluïment (és vistosa, colorista, vital, plena de moviment i efectes dramàtics). La música té una funció propagandística del poder civil i religiós. Els artistes busquen ser expressius i artificiosos per aconseguir impressionar els espectadors. La música aporta magnificència i luxe a les corts europees.

Tant les melodies vocals com les instrumentals mostren molta més llibertat i desimboltura que les renaixentistes i utilitzen els seus recursos: grans salts, contrastos, figuracions ràpides i tota mena de virtuosisme difícil de realitzar.

Innovacions Tècniques i Harmòniques

Els compositors ja no es guien seguint models vocals. Per això procuren indicar gairebé sempre per a quin instrument està escrita cada peça. A les obres per a instruments solistes es permet més llibertat rítmica. Moltes obres barroques requerien un tempo constant, sempre amb la mateixa velocitat, per tal d'aconseguir una interpretació ben conjunta.

S'utilitza la tonalitat basada principalment en dues escales: major i menor. D'aquestes, cada nota té una funció determinada. Les més importants són la tònica i la dominant. Una altra novetat és el concepte d'acords, és a dir, l'aspecte vertical.

L'escriptura contrapuntística, utilitzada en el Renaixement, va seguir sent utilitzada, encara que sotmesa a l'encadenament dels acords. Aquest predomini de l'harmonia sobre el contrapunt va afavorir l'aparició del baix continu (o basso continuo), que consisteix en una línia de baix sobre la qual s'interpreten uns acords improvisats. Això genera un efecte de plenitud sonora.

El Naixement de l'Orquestra Barroca

Durant el Barroc comença a prendre forma el conjunt instrumental que anomenem orquestra. Abans d'aquesta època ja havien existit conjunts on es reunien diferents instruments, però sempre amb composició variable. Durant el segle XVII, en canvi, veiem com els compositors requereixen una secció de corda estable i aquesta acompanyada pel baix continu, que serà la base imprescindible de l'orquestra barroca.

Desenvolupament Instrumental i Formes Vocals

La música instrumental s’independitza definitivament de la vocal. Els instruments es perfeccionen, i la música instrumental adquireix per primera vegada tanta importància com la música vocal.

• El violí es consolida com a instrument solista preferit. Els millors es fabriquen a Itàlia, on viu el gran constructor Stradivari.
• Els compositors no indicaven gairebé mai quins instruments havien de tocar el baix continu. Els músics de l'època ja sabien quins eren els més apropiats:
  • Per interpretar els acords (instruments polifònics): clavecí, orgue, llaüt, arpa, guitarra, tiorba.
  • Per interpretar la línia del baix continu (instruments melòdics): Violoncel, viola de gamba, contrabaix, fagot.
• Un concert és una obra que presenta el diàleg musical entre l’orquestra i un instrument solista (concert per a solista) o diversos (concerto grosso).
• L’òpera i l’oratori apareixen a l’època barroca. Tot i que acostumen a tenir el mateix tipus de seccions (recitatius, àries, cors…), es diferencien en la temàtica i en el fet que l’òpera es representa.
• L'ornamentació que s'observa a les arts plàstiques té el seu paral·lel musical en unes línies melòdiques carregades de notes d'ornament, sovint improvisades pels mateixos intèrprets.

Instruments Musicals Destacats del Barroc

A continuació, una llista dels instruments més rellevants:

• Corda: Violí, Viola de gamba, Violoncel, Llaüt, Guitarra, Arpa.
• Vent: Flauta de bec, Flauta travessera, Oboè, Fagot, Cornetto, Trompetes, Trombó, Trompa.
• Teclat: Orgue, Clavicèmbal, Clavicordi.
• Percussió: Timbales.
• Veu: Castrati.

La Música Instrumental i el Concert Barroc

Al Barroc més avançat (finals s. XVII i s. XVIII) hi va haver una creixent producció d’obres absolutament instrumentals. Aquesta florida de la música instrumental va ser deguda al perfeccionament de la construcció i ús dels instruments, principalment els de corda i sobretot el violí.

El Concert: Tipus i Estructura

Hi havia dos tipus de concerts:

• El “concerto da chiesa” (d’església): contrapuntístic, amb els següents moviments: Lent - Ràpid - Lent - Ràpid.
• El “concerto da camera” (de cambra): homòfon, melodia acompanyada, amb els moviments: Allegro - Lento - Allegro.

En el concert hi havia els “concertinos” (solistes) i el “ripieno” (la resta de l'orquestra) que sovint fan diàleg.

Primer Moviment: Allegro

És una successió de “ritornellos” (A) i “solos”, típica de Vivaldi (tipus Rondó: A B A C A D A E A). El material utilitzat en tots els ritornello es deriva sempre del primer. Els solos poden ser diferents.

Els ritornellos són interpretats pel ripieno o tutti, en oposició als solos, confiats als solistes i que tenen un caire d’improvisació. En Vivaldi el ritornello no és mai un tema a la manera clàssica, sinó un conjunt de breus motius, moltes vegades simples dissenys. Els solos tenen dues funcions bàsiques: demostrar la capacitat tècnica i inventiva del solista i modular.

Segon Moviment: Lento

Hi ha formes més variades, normalment d’estructura bipartida. Són els més bonics i es concentren bàsicament en el desenvolupament de la melodia.

Tercer Moviment: Allegro

És semblant al primer, i sovint els motius deriven del primer, sent-ne pioner. Aquí, més que mai, es dediquen els últims moviments a provar el virtuosisme dels solistes.