Música del Classicisme: Haydn, Beethoven, Mozart i l'Orquestra Simfònica

Joseph Haydn (1732-1809)

Joseph Haydn (1732-1809): Compositor austríac. De molt jove va ser nomenat mestre de capella de la família hongaresa Esterházy. Aquesta col·locació li va posar a la seva disposició una orquestra, un cor i cantants que estaven al servei de la capella, del teatre i de la sala de concerts del palau. Va escriure més de 100 simfonies, la majoria de les quals són conegudes per sobrenoms com La gallina, La passió, Els adéus i La reina. Entre la seva obra vocal i coral destaquen: òperes, misses, cantates i oratoris com Les estacions i La creació.

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

Ludwig van Beethoven (1770-1827): Compositor alemany. En plena joventut es va veure afectat per una progressiva pèrdua d'audició que el va deixar sord del tot. Al costat de dificultats econòmiques constants, va patir grans desenganys amorosos que van marcar la seva vida i la seva obra. Tot plegat va contribuir que cada vegada restés més aïllat i que se'l considerés un geni solitari de caràcter brusc i extravagant. Va compondre 9 Simfonies, 5 concerts per a piano i orquestra, 1 concert per a violí i orquestra, una òpera Fidelio i moltes obertures.

Audicions

Audicions:

1. Allegro. Sonata en do major. W.A. Mozart
2. Ària. Così fan tutte. W.A. Mozart
3. Finale acto I. Così fan tutte. W.A. Mozart
4. Simfonia nº5. 1r moviment. L.V. Beethoven

De la Il·lustració a la Revolució Francesa

Cap al nou estatus del músic

Segle XVIII el músic continuava essent un artesà que treballava a la cort del príncep o del rei i cobrava un salari fix pels seus serveis. La música tenia una funció específica: ritu religiós, una celebració o gaudi de qui pagava. El músic estava obligat a compondre, en un temps rècord, el tipus d'obra que se li havia encarregat i seguint un estil imposat. El 1787 Mozart lluità tota la vida per accedir a un estatus més digne i va reivindicar la independència personal, social i econòmica del músic. Amb la Revolució Francesa el músic es va convertir en un professional lliure. Beethoven va ser el primer que pogué viure de les vendes de les seves obres. Naixia la figura del compositor modern.

Una música més "natural"

Els músics de les noves generacions consideraven la música com un llenguatge universal que tothom havia de compartir. Johann Christian (un dels fills de J.S. Bach) va escriure una música menys artificiosa i complexa que la del seu pare, formada per temes breus que es podien recordar i taral·lejar. El seu germà Carl Philipp Emanuel renuncià al so metàl·lic del clavicèmbal barroc i optà per la sonoritat més íntima i humana del clavicordi, precursor del piano. Les composicions musicals no eren una juxtaposició de parts, sinó que formaven una unitat amb vida pròpia. Tot i que no tenien trama, tenien una presentació, un desenvolupament, un punt culminant i un desenllaç.

Les grans formes instrumentals

Neix l'orquestra simfònica

L'orquestra agafà un gran protagonisme. Compositors i intèrprets de la ciutat alemanya de Mannheim formaren un centre d'experimentació musical i van desenvolupar noves possibilitats sonores i expressives de l'orquestra. Amb relació al Barroc, l'orquestra va doblar pràcticament el nombre de músics, que passaren a ser 30 aprox. S'incorporaren nous instruments (clarinet o timbales). Beethoven convertí l'orquestra en un potentíssim instrument de 60 elements, donant més rellevància a la secció de vent i així preparà el gran desenvolupament simfònic del s.XIX.

El concert per a piano i orquestra

Durant el segle XVIII el concerto grosso barroc desaparegué i es desenvolupà el concert per a instrument solista: violí, flauta, oboè,... En un concert clàssic, els temes eren presentats primer per l'orquestra i després per l'instrument solista. El piano s'imposà com l'instrument solista modern per excel·lència gràcies a les seves possibilitats sonores i expressives. Amb l'auge del piano, el clavecí anà caient en desús progressivament. Per als músics de l'època (Mozart i Beethoven) els concerts per a piano i orquestra eren la millor ocasió per fer-se conèixer i poder exhibir les seves qualitats. L'execució pública d'un concert per a piano permetia als compositors no solament fer conèixer l'obra, sinó també captar alumnes i rebre nous encàrrecs. Mozart compongué aprox. uns 30 concerts per a piano i arribà a compondre un doble i un triple concert per a dos i tres pianos. L'estructura del primer moviment de les sonates s'anomena forma sonata. La forma sonata tingué una gran difusió i es va aplicar als primers moviments de les altres obres instrumentals: trios, quartets, simfonies i concerts per a solista i orquestra.