Música del Renaixement: Característiques i Compositors Clau

La Música durant el Període del Renaixement

El període de la història de la música conegut com a Renaixement comprèn aproximadament des del 1453 fins al 1600.

Context i Característiques Generals

• A les ciutats italianes, els castells, monestirs i escoles medievals van ser substituïts progressivament per palaus, catedrals i universitats.
• L'interès principal dels artistes renaixentistes es va centrar en l'antiguitat grecoromana, rebutjant en part la tradició medieval.
• El Renaixement va veure l'aparició de mecenes: nobles i burgesos rics que patrocinaven els artistes.
• Un canvi religiós fonamental durant aquest període va ser el protestantisme.
• Es considera que la capacitat humana amb la qual millor es pot relacionar la música és l'emoció.
• Les dues característiques principals dels éssers humans són el llenguatge i la música.
• L'instrument musical que, segons la mitologia, el déu Apol·lo va regalar a Orfeu va ser la lira.

Fases i Centres Geogràfics

• Renaixement Primerenc: S'inicia a Florència. Un compositor representatiu és Josquin des Prez.
• Renaixement Ple: La ciutat que capitalitza aquesta fase és Roma. L'equivalent musical n'és Giovanni Pierluigi da Palestrina.
• Renaixement Tardà: El centre principal és Venècia. La família Gabrieli (Andrea i Giovanni) és representativa d'aquest període i lloc.

Compositors Destacats

• Anglaterra: El gran llaütista renaixentista anglès és John Dowland.
• Espanya: Tomás Luis de Victoria és el compositor que porta la polifonia religiosa al seu cim. Antonio de Cabezón és considerat un mestre en l'art de les gloses o diferències (ornaments i variacions sobre una partitura original que demostren el virtuosisme de l'instrumentista).
• França: Clément Janequin va utilitzar onomatopeies per compondre chansons.

Gèneres i Formes Musicals

• Música Vocal Profana: El gènere per excel·lència és el madrigal. A Espanya, el Cancioner de Palacio conté cançons de Juan del Encina conegudes com a villancets.
• Música Instrumental: Les cançons polifòniques instrumentals venecianes, de les quals derivaran posteriorment les sonates, reben el nom de canzone da sonar. Al final del Renaixement, s'acostumen a enllaçar diferents danses formant suites.