Música del Renaixement: Itàlia, Alemanya i França

Música del Renaixement a Itàlia

Música Profana Italiana

Característiques de la Música Profana

• Escriptura homofònica
• Sil·labisme
• Melodia superior simple
• Diversos tipus d'interpretació (a capella, amb substitució de veus per a instrument o únicament instrumental)
• Estructura estròfica
• Ritmes vius i animats
• Presenten una harmonia fàcil

Formes Musicals Profanes

Frottola

És una forma de cançó polifònica que es va desenvolupar sobretot als cercles aristocràtics i burgesos. És de tema amorós, a 4 veus i de ritme dansant.

Villanela

És una cançó popular d'origen napolità, de ritme dansant i a 3 veus. També solia tenir instruments.

Madrigal

Cançó d'estil contrapuntístic derivada de la cançó trobadoresca que fa al·lusions a la poesia pastoril amb una temàtica sentimental o eròtica i és a 4 veus.

Música Religiosa Italiana

L'Escola Veneciana

Durant tot el Renaixement, Roma i Venècia destaquen per les seves capelles musicals. A Venècia, el centre artístic és la Basílica de Sant Marc, on va treballar un compositor franco-flamenc molt important, Adrian Willaert, el qual va crear la tècnica dels Cori Spezzati (cors trencats). Dels compositors d'Itàlia, destaquen Andrea Gabrieli i el seu nebot Giovanni Gabrieli, sobretot perquè es van aproximar amb el seu estil al Barroc. Van transmetre un gran interès per l'ús instrumental, afegint cors instrumentals amb cors vocals.

L'Escola Romana

Marcada pel Concili de Trento, que va acceptar la polifonia a l'interior de les esglésies, exigint certes condicions:

• Comprensibilitat dels textos (homofonia)
• Exigia una expressió digna (evitar cromatismes)
• Exigia un Cantus Firmus (CF) que no fos profà i l'eliminació de la paròdia.

Destaca Giovanni Pierluigi da Palestrina (c. 1525-1594). Va treballar com a organista i mestre de capella a Sant Joan del Laterà i com a cantor i segon mestre de capella a Sant Pere del Vaticà. Va morir el 1594. No hi ha cap compositor anterior a Bach amb major reputació ni tècnica tan perfecta. La seva música resumeix tot el Renaixement (ús del Cantus Firmus, misses de paròdia, contrapunt, homofonia…). Gairebé tota la seva obra és religiosa.

Música del Renaixement a Alemanya

La Reforma Protestant i la Música

Martí Luter (1483-1546) va proclamar el 1517 les seves 95 famoses tesis que condemnaven l'Església. Va fundar el moviment protestant i, a partir de 1522, va començar a organitzar la nova església, la nova missa i la música. La participació de la gent (fidels) en els actes de culte era una condició indispensable. Creia profundament en el valor educatiu de la música i va impulsar el coral protestant, utilitzant la llengua vernacla i cançons rimades i dividides en estrofes.

Música del Renaixement a França

Música Religiosa Francesa

La Reforma Protestant va ser impulsada per Joan Calví. Similar a Luter, però més estricta. Calví va crear el salteri protestant. A més, va substituir el llatí pel francès.

Música Profana Francesa

Van crear l'anomenada Chanson Parisina, típica de la burgesia, amb melodies simples i homofòniques.