La Música del Romanticisme: Característiques, Òpera i Virtuosisme

El Romanticisme: Cultura, Llibertat i Individualisme

El Romanticisme va ser el moviment cultural que va acompanyar les revolucions burgeses, com per exemple la Revolució Francesa. Aquest corrent expressa el món interior, la llibertat i l’individualisme. La societat romàntica s’interessa pels seus orígens, pel seu passat històric, els seus mites i les seves cançons tradicionals.

La Música Instrumental Romàntica

Durant el Romanticisme, l’orquestra evoluciona, i sorgeix l'orquestra simfònica, en la qual s’incorporen nous instruments. També augmenta la durada dels moviments.

Simfonistes destacats del Romanticisme

• Liszt
• Beethoven
• Berlioz
• Brahms

Formes per a petites agrupacions instrumentals

Continuen existint formes per a petites agrupacions instrumentals, com ara:

• Marxa
• Poloneses
• Vals
• Masurca

El Virtuosisme i la Música de Saló

El violí i el piano són els instruments que interpreten obres amb un caràcter més sentimental. En aquest segle neixen els virtuosos, que componen i interpreten les seves pròpies partitures, com per exemple:

• Liszt (piano)
• Paganini (violí)

Al segle XIX, a totes les cases burgeses hi havia un piano. La música de saló va adquirir una gran importància. Aquest segle va donar la producció pianística més gran de la història, amb obres destacades de Chopin i Schumann.

Música Vocal durant el Romanticisme

L'Òpera Romàntica

L'extensa producció literària i la professionalitat dels músics afavoreixen el desenvolupament del gènere operístic. Les característiques de l’òpera romàntica són:

• S’admira l’Edat Mitjana.
• Sentiments primaris: l’amor, l’odi, etc.
• Importància de Déu; s’exalten els valors espirituals.
• La natura és salvatge i misteriosa (tempesta, boira...).
• Intervenen grans cors i nombrosos figurants i personatges.
• Les òperes solen tenir un final tràgic.

Autors i corrents operístics

Els compositors italians més importants són: Rossini, Verdi i Bellini. Amb aquests autors culmina l’anomenada òpera verista, que representa la realitat del món i fa una crítica social. Un bon exemple és Tosca de Puccini.

A Alemanya, destaca Richard Wagner, que amplia l’orquestra simfònica amb la incorporació de nous instruments. Va escriure un cicle basat en la mitologia germànica anomenat L’Anell dels Nibelungs.

A França, destaca Bizet amb l’obra Carmen.

El Lied

Lied vol dir “cançó” en alemany. És la forma més representada del Romanticisme. Es tracta d’una petita composició de caràcter intimista en què el text poètic es relaciona estretament amb la música. És habitual musicar poemes d’escriptors de l’època, com per exemple Goethe.

Obres més representatives: Amor de poeta i Vida amorosa de Robert Schumann.