Música del Romanticisme: Rússia, Espanya i Tardoromanticisme

La Música Russa: De la Cort Imperial al Poble

A la cort imperial russa es parlava sobretot francès i només se sentien òperes italianes. El rus era l'idioma dels servents. Aquest immens país encara vivia en l'època feudal: fins al 1861, el 90% de la població eren serfs. Compositors com Mikhaïl Glinka (1804-1857) o Modest Mussorgski (1839-1881) van donar finalment la paraula al poble, oprimit des de sempre.

"No solament vull conèixer el poble, em vull agermanar amb ell" deia Mussorgski, militar de carrera i músic de vocació.

Cercaren en el cant, en la paraula i els accents de la llengua, l'essència d'una música russa. A l'òpera Boris Godunov, de Mussorgski, el cor encarna l'ànima del poble rus, el gran protagonista.

El Grup dels Cinc: Revolució Musical Russa

El Grup dels Cinc, format per Mussorgski, Mili Balakirev, Aleksandr Borodín, César Cui i Nikolai Rimski-Kórsakov, tenia un tarannà revolucionari: "Mori l'academicisme del conservatori! Fora el colonialisme musical de l'òpera italiana!". Aquests cinc marcaven així les diferències amb el romanticisme de la música de Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893), que s'inscrivia plenament en la tradició de la música occidental que ells rebutjaven.

La Música Espanyola: Recerca i Incorporació del Patrimoni

Felip Pedrell va ser el primer que es va dedicar a la investigació musical (recopilació de música tradicional). Els compositors que van incorporar el patrimoni musical a les seves obres van ser Enric Granados, Isaac Albéniz (pianistes) i Pablo Sarasate (violinista).

Continuadors: Els Tardoromàntics i l'Orquestra Colossal

Quan escoltem l'escena de la mort d'Isolda, de l'òpera Tristany i Isolda de Richard Wagner, observem que la música modula d'una tonalitat a una altra contínuament. Tantes dissonàncies i cromatismes ens creen una sensació de desassossec. Això és degut al fet que el compositor utilitza els 12 sons de l'escala cromàtica indistintament i se sent lliure d'anar de l'un a l'altre sense l'obligació de tornar a la tonalitat principal.

Alguns compositors austríacs com Anton Bruckner, Gustav Mahler i Richard Strauss van continuar l'estela de Wagner. Al final de segle, la música no expressava l'esperança ni l'heroisme romàntics, sinó la nostàlgia i el desencantament. Alguns compositors van compondre melodies molt extenses plenes de cromatismes. Les simfonies de Bruckner i de Mahler i els poemes simfònics o les òperes de Strauss utilitzen l'orquestra com un instrument colossal.

Jean Sibelius (1865-1957): L'Ànima Musical de Finlàndia

Jean Sibelius va estudiar violí i composició a Hèlsinki i es va perfeccionar a Berlín i Viena. Les seves obres estan inspirades en els mites i la poesia popular finlandesa i en els paisatges de la seva terra, com per exemple Suite Karelia i poemes simfònics com Finlàndia, Les Oceànides i Tapiola.

Audicions Recomanades: Música del Romanticisme Tardà

• Melodia elegíaca – Edvard Grieg
• Preludi a la migdiada d'un faune – Claude Debussy
• La Consagració de la primavera – Ígor Stravinski