Música del S.XX: Nacionalisme, Impressionisme i Avantguardes

El Nacionalisme Musical

El nacionalisme musical transmet la seva veu a través de cançons folklòriques, contes populars i tradicions respectives dels seus països, reivindicant la llibertat i l'orgull del seu país front als intents de dominació. Els països depenien, en l'aspecte musical, de França, Itàlia i Alemanya; eren conscients dels seus propis valors, alliberant-se de les influències. S'incorporaren nous instruments musicals i amplis treballs d'investigació musicològica.

Manuel de Falla

Manuel de Falla fou un compositor espanyol. Als 26 anys conegué a Felip Pedrell, que el va influir en la música nacionalista, i es va relacionar amb músics avantguardistes com Debussy, Dukas o Ravel. Meravellà al públic espanyol amb les obres: Nits als jardins d'Espanya i El sombrero de tres picos. La més important fou l'Atlàntida, que l'acabà Ernesto Haffter després de la seva mort.

Joaquín Turina

Joaquín Turina fou l'últim músic nacionalista espanyol. Després de triomfar com a pianista, conegué a Falla, es traslladà a París i es dedicà a la composició. El seu major èxit fou Les danses fantàstiques.

L'Escola Nacionalista Americana

A Amèrica es compon una música pròpia agafant elements folklòrics populars. Destaquen:

• Aaron Copland: fill d'emigrants russos. Tenia un estil cosmopolita, però era americà. Obra: Appalachian Spring.
• Hector Villalobos: expansionista del folklore brasiler. Destaquen més de mil obres, com ara Bachianas Brasileiras.
• George Gershwin: pianista nascut el 1898 a Nova York, fascinat pel jazz, aconseguí unir els aspectes popular i culte. Obra: Porgy and Bess.

L'Impressionisme Musical

La música de l'impressionisme va sorgir per la influència de la literatura simbolista i de la pintura impressionista. Respecte a la música, el so va passar a ser com l'ànima de l'impressionisme. El compositor no tracta de descriure un fet concret, sinó de reflectir sensacions que ens pot produir. La literatura, la música i la pintura eren manifestacions artístiques que sempre anaven juntes. Per exemple, Debussy fou un excel·lent pintor i escriptor. L'impressionisme és música de llums i no de melodies.

Compositors de l'Impressionisme

• Erik Satie: excèntric i inconformista, de corrent estètica tradicional i avantguardista.
• Maurice Ravel: acusat d'imitar Debussy. Extraordinari pel detallisme i la precisió de la seva música, on reflectia la seva capacitat per a tractar el color orquestral.
• Claude Debussy: gran pianista. La seva forma d'entendre la interpretació trencà les regles, per això no pogué obtenir premis pianístics. En la composició, va tenir ocasió d'escoltar músiques exòtiques amb nous ritmes i escales, que el van portar a concebre una música que es desenvolupa en una atmosfera cromàtica, colorista i efectista que flueix en el temps i l'espai.

Principals Corrents Musicals del S.XX

Atonalisme i Dodecafonisme

Creat per Schönberg, implica la revolució musical més gran del segle XX. Amb ell desapareixen l'ordre i l'organització que els nous sons havien tingut fins aquest moment, trenca el concepte de tonalitat, predomina l'ocupació i les dissonàncies i dona lloc a unes melodies abstractes i confuses. Es troben: Arnold Schönberg, Alban Berg i Anton Webern.

Música Electrònica

Creada al laboratori, encara que per a la seva elaboració només empra sons produïts electrònicament i no gravacions de sons. Compositors: Bruno Maderna, Luciano Berio i Edgar Varèse.

Música Electroacústica

Sorgeix de la mescla dels dos estils anteriors. Instruments gastats: el sintetitzador. Compositor més destacat: Karlheinz Stockhausen.

Música Aleatòria

Incorpora un element a l'atzar. Per això, una mateixa obra es podrà escoltar de diferents formes. Es deixa una certa llibertat a l'intèrpret, encara que ha de respectar algunes pautes del compositor. El més important fou John Cage.