La música en l'Edat Mitjana

Cants Gregorians

Es realitzava una litúrgia amb cants diferents. Gregori 1 va realitzar una unificació dels cants que es donaven en les diferents liturgies de tot Europa. Va tenir lloc a finals del segle V-VI. Serà el protagonista de tots els centres religiosos.

Característiques

És el cant oficial de l'església catòlica, música vocal sense acompanyament, cant monòdic (tots canten la mateixa melodia), cant en llatí, ritme lliure.

Tipus de cant gregorià

Antifonal: dos cors de monjos alternaven el cant. Responsorial: Cor i solista alternaven el cant. Directa: No hi ha alternança.

Sil·làbic: A cada nota li correspon generalment una síl·laba. Pneumàtic: 2-3 notes per cada síl·laba. Melismàtic: moltes notes per una sílaba del text.

Organum

És la primitiva i rudimentària forma polifònica. Consisteix en afegir una veu paral·lela al cant gregorià. Aquesta veu ha de estar a distància de 4a o de 5a per sota de la principal.

Discantus

Sorgeix al segle XI. Les dues veus, ja no es mouen de forma paral·lela sinó en moviment contrari.

Música profana

És a partir del segle XII quan la lírica profana floreix, sorgint moltes cançons.

La música profana de l'Edat Mitjana es practica utilitzant llengües vulgars. Es desenvolupa de manera paral·lela a la religiosa.

Els Trobadors

Van ser poetes-músics que normalment pertanyien a la noblesa. Utilitzaven la llengua provençal i el tema era el amor platònic.

Joglars

Eren músics ambulants que tocaven i cantaven. Eren de classe baixa, ho feien en les festes del poble.

Instruments medievals

Cordòfons: Llaüt: es ticava amb els dits, origen àrab. L'Viela: Era un prototip del violí modern. Organistrum: (zampoña) instrument de tres cordes que es toca girant una maneta. L'arpa: 2 mans.

Vent: Platerspiel: Una mena de gaita amb forma de banya. Gralla: Especie d'oboè molt usat en les desfilades i actes rellevants. Cornamusa: Semblant a les gaites actuals.

Percussió: Pandero: compost per un arc de fusta i una o dues membranes tenses. Tejoletes: Castanyoles fetes amb trossos de teula. Drabuka: Tambor amb forma de copa i una membrana tensa a la part superior.