Música i efectes sonors a la ràdio: funcions i usos

Música i efectes sonors a la ràdio

2) Cortina: Fragment musical de 10-15” que utilitzem per separar, dins un mateix programa, continguts clarament diferenciats.

Origen: el teatre. Una cortina és un conjunt de frases musicals que extraiem de la sintonia. Cal evitar utilitzar-les als informatius, ja que endarrereixen el ritme.

3) Ràfaga: 5-10”. Marca la diferència entre continguts no tant diferenciats com la cortina. Són més habituals als informatius. Ex. Notícies.

4) Cop musical: 2-3”. Es fa a nivell de percussió. Serveix per cridar l’atenció de l’oient en un moment determinat o per separar fragments sonors verbals que estan enllaçats per un mateix locutor. Ex. Entre notícies ràpides. Hauria de tenir una ascendència tonal. Ha de transmetre: “ara ve una altra notícia”.

Funcions de la música a la ràdio

b) Programàtica: Apareix quan la música és l’objectiu o contingut principal sobre el qual es construeix la programació. Es dóna en els següents casos:

• Programes monogràfics o especialitzats musicals: programes específics que generalment giren al voltant d’un estil musical. Ex. Se’ns pot presentar les últimes novetats, centrar-se en un compositor diari, èpoques concretes, etc.
• Emissió de temes musicals en programes no especialitzats: molt habitual. Pausa musical, moment de reflexió.
• Esdeveniments especials: retransmissions de concerts i actuacions. A Espanya no són molt habituals per aquest motiu, el terme “especials”.

c) Descriptiva-ambiental: El so pot restituir les imatges dins les ments dels oients. La música es presenta per tal de descriure un espai o ambient. Llavors la música està totalment justificada.

d) Descriptiva-ubicativa: Ús d’una música que, sense pertànyer a aquell ambient, trasllada mentalment a l’oient a un lloc o espai concret. Aquesta translació es produeix perquè quan el receptor escolta la música, l’oient (per pura convenció sonora) l’associa a un concepte. S’utilitza en reportatges i sobretot en falques.

Si se’n abusa desencadena: deixadesa i falta de creativitat.

e) Descriptiva-expressiva: La música juga aquesta funció quan provoca un determinat clima emocional o determinada atmosfera sonora. L’objectiu és despertar sensacions i emocions a l’oient. Llavors la música agafa una mena de subjecció simbòlica; aquesta també es pot utilitzar per demostrar l’univers interior d’un personatge o el sentiment que li produeix una determinada situació.

Abans de seleccionar una peça musical cal analitzar què provoca escoltar-la.

Les músiques poden exercir més d’un paper a l’hora, per tant, més d’una funció.

La música a la publicitat radiofònica

1.2.2. La música a la publicitat radiofònica Tradicionalment, la música ha ocupat un paper molt important en la publicitat radiofònica.

Anys 20, 30 i 40, els publicistes saben aprofitar el valor estratègic.

Els efectes sonors

1.3-Els efectes sonors De vegades fins i tot juguen un paper més important que la veu i la música. Ens ajuda a descriure ambients, llocs, atmosferes, és a dir, paisatges sonors.

Efecte de so: So natural o artificial que substitueix objectiva o subjectivament la realitat. Això ho fa desencadenant en l’oient la percepció d’una imatge auditiva, és a dir, la percepció del referent al qual substitueix. Aquests efectes es coneixen perquè estan associades al món que ens envolta. Aquests sons poden no tenir un referent real (nau espacial, espasa làser, la senyal horària de la ràdio).

Soroll: Senyal aleatòria i indesitjable, que per qualsevol circumstància aliena a la nostra voluntat es pot presentar en el transcurs de la comunicació radiofònica.

Tenim la possibilitat de recollir els efectes de so directament del paisatge sonor que volem descriure. També podem retallar sons reals però creats al laboratori.

Oferta de ràdio: informatius, magazines, d’entreteniment, ràdio fórmula musical.

Efectes de so: sobretot als programes d’humor, reportatges, algunes insercions publicitàries.

Anys 60 i 70, les radionovel·les plegades d’efectes de so van començar a perdre audiència amb l’auge de la televisió.

Funcions: Context/Intensions de l’emissió i el programa.

Funcions dels efectes de so a la ràdio

1.3.1- Funcions dels efectes de so a la ràdio

a) Descriptiu-ambiental: Els efectes de so es presenten com un suport per ajudar-nos a descriure un lloc o un ambient perquè formen part d’ell. A part de situar l’oient, augmenta la credibilitat del missatge. “reportatges”

b) Descriptiu-expressiva: L’efecte de so no forma part de la realitat que s’està describint però, té un valor comunicatiu propi. Intenta despertar, simbolitzar, emocions i sensacions en l’oient. “programes d’humor, falca”

c) Narrativa: Per ells mateixos evoquen una acció. Ens ajuda a economitzar. Aquests sons no necessiten cap altre element del llenguatge radiofònic per expressar allò que representen.

d) Ornamental: Es presenta quan l’efecte de so té un valor purament accessori, és a dir, que només serveix de reforç. No són imprescindibles per situar a l’oient però, en canvi, ens enriqueix, ens dóna més detall, és més precís. Independentment de la utilització que nosaltres fem dels efectes de so, a l’hora de treballar amb aquests, és molt important recordar la tendència que tota la gent té d’associar un concepte amb un so.