Música Medieval: Cant Gregorià, Polifonia i Tractats Clau
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,01 KB
La Música a l'Època Medieval: Períodes i Formes
L'Època Medieval es pot dividir en dos grans períodes musicals:
- 1r Període (476 dC - 900): Orígens i predomini de la música monòdica.
- 2n Període (900 - s. XIV/XV): Aparició i desenvolupament de la polifonia.
Aquesta separació es deu al fet que al voltant de l'any 900 apareix la primera documentació escrita de la Polifonia (cant a diverses veus simultànies).
1r Període: La Música Monòdica (476 dC - 900)
En aquesta primera època, la música era essencialment monòdica (una sola melodia sense acompanyament). Es divideix en dos grans tipus:
Música Religiosa: El Cant Gregorià
- Definició: Música monòdica i sense cap acompanyament instrumental. Dins la religió només es permetia la música cantada.
- Origen: Rep el nom del Papa Gregori I, considerat el creador i compilador d’aquest repertori religiós. Va exercir el seu papat entre el 590 i el 604.
Estils del Cant Gregorià
El Cant Gregorià es classifica segons la relació entre síl·labes i notes:
- Melismàtica: A una síl·laba li corresponen moltes notes.
- Pneumàtica: A una síl·laba li corresponen dues o tres notes.
- Sil·làbica: A una síl·laba li correspon una nota.
Música Profana
En la música profana, contemporània al Cant Gregorià, trobem principalment la cançó trobadoresca.
L'Anotació Musical: Els Neumes
Els primers signes d’anotació musical que van aparèixer van ser els neumes. Aquests signes representen diferents notes que es canten amb una alenada d’aire. Es creu que van ser escrits pel Papa Gregori I.
Tractats Teòrics del Segle X
Al segle X trobem el tractat Música Enchiriadis. Aquest text encara conté una part especulativa important, però comença a centrar-se en la qüestió pràctica. També relaciona la música amb la divinitat.
2n Període: L'Aparició de la Polifonia (Després del 900)
En aquesta segona època, la polifonia es desenvolupa, passant de formes simples a complexes. S'introdueix la notació diastemàtica, que indica els intervals entre les notes.
Tot i que la polifonia existia de manera improvisada abans del segle X, els primers documents que certifiquen la seva existència daten dels segles IX-X, incloent els tractats Música Enchiriadis i Scolia Enchiriadis.
L'Organum: Primera Forma Polifònica
En aquests tractats trobem l'Organum, una de les primeres formes polifòniques. Consisteix en diferents veus, basada en una melodia del repertori gregorià a la qual se li afegeixen una o més veus (teòricament, les veus afegides són paral·leles a la principal).
Pensadors Clau de la Música Medieval
Sant Agustí (354-430)
La seva obra va marcar profundament l’època medieval. La més important és De Musica, una obra extensa de sis volums. El primer i l’últim parlen d’estètica, i els altres són tractats de mètrica.
- Concepte: Segons Sant Agustí, la música és una ciència, no un art, dirigida a la raó i no als sentiments o sentits.
- Moralitat: La música produeix plaer, però aquest és condemnat per Sant Agustí. El músic ha de conèixer les bases científiques de la música.
Boeci (450-524)
La seva obra De institutione musica explica la manera de concebre la música, connectant amb el pensament grecoromà. Boeci considera que la música es pot dividir en tres tipus:
- Musica mundana (música del món/cosmos).
- Musica humana (música del cos i l'ànima).
- Musica instrumentalis (música produïda per instruments o veu).