Música Medieval: Figures, Formes i Danses Històriques

Figures Musicals Medievals: Trobador, Goliard i Ministril

El Trobador, poeta i músic, era un personatge que vivia entre els nobles. Els seus temes principals eren l'amor cortès i la vida dels herois. Cantaven als castells, acompanyant-se d'algun instrument.

Els Goliards eren clergues que, després d'abandonar la vida religiosa, cantaven en llatí i en la llengua vulgar. La seva poesia era sovint grollera i satírica.

Els Ministrils eren músics instrumentistes a sou d'algun estament cívic o religiós. Els instruments que utilitzaven incloïen: arpa, llaüt, viola (a l'església), trompeta i flauta (en festes populars).

Característiques de la Música Trobadoresca

• Ritme: Comença a independitzar-se del text.
• Melodia: Una sola línia melòdica d'àmbit reduït.
• Harmonia: No n'hi ha.
• Timbre: Veus i instruments variats.
• Textura: Monòdica.

Alfons X el Savi i les Cantigues

Les Cantigues de Santa Maria d'Alfons X el Savi són 424 cançons en galaicoportuguès dedicades sobretot a la Mare de Déu. Aquestes obres inclouen il·lustracions de nombrosos instruments musicals. Es classifiquen en tres grups principals: cantigas d'amigo, cantigas d'amor i cantigas d'escarnho e mal dizer. Presenten influències del cant gregorià i mossàrab.

Formes Polifòniques Primitives: Organum i Discantus

• L'Organum simple: A la melodia gregoriana se li afegeix una veu inferior, formant intervals de quarta o de quinta. Les veus avancen en moviment paral·lel.
• El Discantus: La melodia gregoriana i la melodia inventada avancen amb moviment contrari. Les veus mostren molta més independència.
• L'Organum Florit: A cada nota de la melodia gregoriana li corresponen diverses notes de la melodia organal.

El Llibre Vermell de Montserrat

El Llibre Vermell de Montserrat, anomenat així pel color vermell de la seva coberta, és un dels documents musicals més importants d'Europa del segle XIV. Enllaça l'Ars Antiqua amb l'Ars Nova. Es compon de peces que cantaven els pelegrins a la Mare de Déu de Montserrat. Conté 8 peces en llatí i 2 en català, algunes de les quals estaven destinades a ser ballades davant la Verge.

Danses Medievals Destacades

Instruments per a Danses Medievals

Els instruments habituals per a les danses medievals incloïen: arpes, flautes, trompetes i diversos instruments de percussió.

Quatre Danses Medievals

• El Carol: Composició anglesa del segle XV, una mena de nadala amb aire popular, que es podia cantar en solitari o en grup.
• La Dansa Macabra: Una dansa de la mort, de caràcter religiós i satíric, que volia demostrar que totes les persones som iguals davant la mort. Va sorgir al segle XV.
• El Saltarello: Un ball molt alegre i animat, sovint interpretat per tres persones, que incloïa passos amb salts. Es practicava a les corts medievals.
• El Tresque: Procedent d'Itàlia, s'acompanyava d'instruments i veus. Va sorgir al segle XIV i també era conegut com a faràndula.