Música Medieval: Guido d'Arezzo, Trobadors i Còdexs Històrics

Guido d'Arezzo i els Fonaments de la Música

Guido d'Arezzo: Pentagrama, Clau de Sol i Notes

La història de la música occidental, en la pràctica, arrenca quan la música comença a escriure's (segles X-XI). En aquest context, Guido d'Arezzo va ser una figura clau en la notació musical, introduint conceptes fonamentals com el pentagrama, la clau de sol i el sistema de notes.

Monofonia i Polifonia

• Monofonia: És una sola línia de veu.
• Polifonia: És més d'una línia de veu.

L'Himne "Ut queant laxis" i l'Origen de les Notes

L'himne llatí Ut queant laxis és fonamental per entendre l'origen dels noms de les notes musicals (Ut/Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si):

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioannes.

Context Social i Musical a l'Edat Mitjana

El Poder i el Coneixement: Església i Societat

A l'Edat Mitjana, el coneixement era poder. Els governants valoraven que el poble fos el més analfabet possible per manipular-los millor. Aquells que destacaven pel seu saber eren sovint anul·lats, ja que no convenien als poders establerts. L'Església, per la seva banda, sotmetia la població a través de la por per obtenir beneficis, com ara la recaptació d'impostos, amb amenaces divines com "si no em pagues els impostos, Déu s'enfadarà".

La Unificació del Cant Litúrgic i l'Antifonari

Un papa, en visitar diversos monestirs, es va adonar que totes les esglésies cantaven el mateix, però en diferents llengües. Considerant que aquesta diversitat no era "cristiana", va decidir unificar el cant. Va recopilar les cançons que més li agradaven, les va incloure en un Antifonari i en va canviar les lletres per adaptar-les a un context cristià unificat.

Gèneres de Cançons Trobadoresques

Les cançons trobadoresques abastaven una gran varietat de temes i formes:

• Alba: Composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí, després d'haver passat la nit junts.
• Cançó: És una cançó d'amor impossible.
• Cançó de Croada: Són les cançons que parlen de les gestes dels cavallers en les croades.
• Sirventès: Eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia cap a l'enemic del trobador. Normalment, tractaven temes polítics i guerrers.
• Joc Partit (Jeu parti): Debat o diàleg en forma de poema.
• Plany: Poesia destinada a lloar un gran personatge mort, generalment el gran senyor que protegia el trobador.
• Pastorel·la: Explica la trobada al camp entre un cavaller enamorat i una pastora, objecte del seu amor.
• Ballada: Composició per a cor i solista, apta per ser ballada.

Música Profana i Figures Clau de l'Edat Mitjana

Tipus de Músics i Poetes Medievals

• Trobadors: Gent de classe social alta, sovint cavallers. Composaven i interpretaven les seves pròpies obres. Entre ells destaquen:
  • Guerau de Cabrera
  • Berenguer de Palou
  • Alfons I
  • Ponç de la Guàrdia
  • La Comtessa de Dia (una de les poques trobairitz conegudes)
• Joglars: De classe social baixa, eren intèrprets que sovint feien variacions de les cançons dels trobadors. Sense estudis formals, no sabien llegir ni escriure. Alguns exemples són:
  • Pere Çhat
  • Guillem de Cabrera (conegut com "joglar cabra")
  • Fidulric de Montsant
  • Joglar Tresforats
• Goliards: Eren ex-clergues o estudiants errants que "penjaven l'hàbit". Sabien llegir, escriure, llatí i fer música. El nom prové de Bisbe Golies, considerat el primer a oferir-se. Altres figures inclouen Pedro Abelardo. Les seves obres més famoses es troben en col·leccions com Carmina Burana.
• Meistersinger (Mestres Cantaires): Poetes i músics burgesos alemanys. Alguns noms destacats són:
  • Hans Sachs
  • Hans Brosamer
  • Michael Ostendorfer
  • Richard Wagner (compositor posterior que va fer una òpera sobre ells)
• Minnesänger (Cantaires d'Amor): Poetes i músics alemanys, sovint nobles, que cantaven sobre l'amor cortès. Alguns d'ells són:
  • Der Kürenberger
  • Dietmar von Aist
  • Heinrich von Veldeke
  • Hartmann von Aue
  • Richard Strauss (compositor posterior inspirat en la tradició)

Còdexs i Obres Musicals Emblemàtiques

Un còdex és un llibre escrit a mà anterior a la invenció de la impremta.

El Llibre Vermell de Montserrat (Catalunya)

Aquest còdex, conservat al monestir de Montserrat amb el número 1, conté 23 plecs (4 grups de 5 i un de 3) amb cants litúrgics i profans. La seva creació es deu a una anècdota: els pelegrins que arribaven a Montserrat no tenien on dormir i, per combatre el fred, es posaven a ballar i cantar a l'aire lliure. Els monjos, adonant-se que aquelles cançons no eren adequades per ser cantades al costat de la Verge, van inventar noves cançons per no ofendre la Mare de Déu. Les cançons estan escrites en català i llatí.

Audicions destacades:

• Stella Splendens
• Virolai

Les Cantigues de Santa María (Castella)

Aquest recull de cançons, promogut per Alfons X el Savi, està escrit en llatí, portuguès, gallec i català. Les Cantigues van acompanyades d'il·lustracions que mostren la forma de vida de l'època.

Audició destacada:

• Santa Maria, Strela do dia

El Misteri d'Elx (Elx, País Valencià)

És una representació teatral que narra la mort, assumpció i coronació de la Mare de Déu. Prohibida el 1632, va ser declarada Monument Nacional el 1931 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2001. Se celebra cada 15 d'agost.

El Cant de la Sibil·la (Illes Balears)

Aquesta representació teatral, típica de les Illes Balears, escenifica la profecia sobre la fi del món. Prohibida pel Concili de Trento entre 1445 i 1593, actualment se celebra la Nit de Nadal.