Música Medieval: Modes, Textures i Instruments

Modes gregorians

Són 8 i es diferencien entre si per les notes tenor (nota principal) i finalis (acabava en la nota).

Modes rítmics

El principal era el trotaic (blanca negra), el dàctic (blanca negra negra) i el làmbic (negra blanca).

Música vocal PROFANA

• Textura monódica, acompanyament musical
• Caràcter lúdic o d’entreteniment amb textos religios o i profans (amorosos i històrics)
• Llengua pròpia de cada indret (vernacles)
• Interpretada per veus masculines i femenines en espais públics i en ambients cortesants.
• Cant gregorià
• Monòdica sense acompanyament
• Al servei del text litúrgic
• En la llengua de l’església: llatí
• Veus masculines, esglésies i monestirs.
• Amor cortès
• · Sublimació de la dama al cavaller
• · Poesia amorosa i eròtica, vasallatge.
• · Anonimat de la persona estimada.

Cordòfons: arpa, saltiri, rabec, viola de roda

Aeròfons: xeremia, cornamusa, prgue de mà

Membranòfons: pandereta, tamborí

Idiòfons: teules, carrió

MAJOR: 3-4 7-8 MENOR: 2-3 5-6

Textura musical, la manera en que es combinen les diferents línies melòdiques que integren una composició.

Monodia: més senzilla de la medieval, mono=únic, phonos=sons, una línia melòdica. Polifonia: polis=diversos, phnos=sons. Contrapunt imitatiu: Diverses veus inden, línies similars, escalonada. Cànon. Homofonia: diverses, similars, homos=similars, phnos=sons, ritme idèntic, hmorítmia.

Melodia acompanyada: diverses, línia principal, acompanyament harmònic.

Música religiosa

La conreen les escoles: francoflamenca, italiana…

Desevolupa noves formes musicals.

-MOTET: Amb més de tres veus in un mateix text bíblic.

-MISSA: Es basa en textos sagrats de la litúrgia escrits en llatí.

-CORAL: Pertanyent a la litúrgia. Es basa en melodies existents, amb text en alemany i estructura AAB

Música profana

• Madrigal: Està en la llengua de cada país i consta de quatre veus o més.
• Cançó: Interpretada per una veu amb acompanyament instrumental.
• Romanç: D’origen popular, està format per quatre frases musicals.
• Villancet: D’origen popular, té un text estructurat en tornada-cobla-tornada.
• Ensalada: Combina diferents formes vocals profanes.
• Fa servi diverses formes musicals.

· Composicions derivades de la música vocal, com ara el TIENTO.

· Formes improvisatòries com la TOCATA.

· Variacions melòdiques i rítmiques com les GLOSSES

Perfecciona els instruments

· Corda fregada, viola de gamba (de cama) sis o set cordes, violoncel, suau domèstic, mides.

· Corda polsada (viola) semblant guitarra, sis parells, Lluís Milà (llaüt) edat mitjana, diverss parell de cordes i caixa de resonància. (clavecí o clavicèmbal) diverses variants segons mida, mateix mecanisme, cada tecla acciona una pua pessiga i produeix un so força intensiu.

· Corda percudida (clavicordi) Evolució saltiri, petita, cada tecla martellet metàl·lic que percudeix a una corda i produeix un so suau, llaüt.

· Vent metall sacbutx antecessor de trombó de vares. XV juntament xeremies i flautes.

Dansa baixa: Binari tempo pausat, passos lents Alta: ternari tempo ràpid moviments àgils. Pavana - compàs binari, Gallarda - ternari, branda - francès binari o quaternari tempo moderat, Sarabanda - espanyol, ternari i tempo lent.

Melodia: Disposició horitzontal de les notes, rere l’altra. Harmonia, disposició vertical de les notes i s’interpreta simultàniament.