Música profana i instrumental del Renaixement
Clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,87 KB
El cant en el palau
Desenvolupament de noves formes en la música profana
En el palau es desenvolupen formes noves en la música profana, relacionades amb la literatura. En aquest període, es considera que la música és un signe de distinció i refinament. Per això, es destina a l'entreteniment i l'esbarjo de les minories cultes i s'interpreta en les cambres o habitacions dels palaus.
Formes vocals representatives del Renaixement
Les formes vocals de música més representatives del Renaixement són el madrigal, l'òpera in musica i, a Espanya, el villancet.
Els compositors més destacats de música vocal profana són: Iacopo Peri, Luca Marenzio i Claudio Monteverdi.
El Villancet
El villancet és una forma polifònica d'origen popular i de temàtica variada. S'estructura en una tornada (refrain) de tres versos i diverses cobles que desenvolupen el contingut de la tornada. La cobla, al seu torn, es compon d'una estrofa de quatre versos, la mudanza, i uns versos, la vuelta, enllaçada per un vers lliure amb rima similar a la tornada, a la qual es retorna.
El villancet és propi d'Espanya i s'ha conservat en cançoners com el Cancionero de Palacio, que recopila obres de Juan del Encina i Juan Vázquez. Posteriorment, a Castella, el terme "villancet" s'utilitzarà per designar cançons nadalenques.
La música instrumental del Renaixement
La música instrumental agafa més protagonisme i deixa de ser un mer acompanyament de les parts vocals per convertir-se en un gènere propi. Els arxius de les catedrals guarden nombroses composicions que mostren la riquesa de la vida musical de l'època. En aquestes esglésies, hi havia un mestre de capella, un grup de ministrils i una capella de cantors.
Exemples de composicions instrumentals
- Composicions derivades de la música vocal que són adaptades per a instruments.
- Composicions improvisades en les quals el solista, a partir de la melodia original, afegeix lliurement adorns instrumentals per a una veu o diverses veus.
Apareixen formes com la canzona i el ricercare, la fantasia i la tocata.
La dansa en el context cortesà
També trobem composicions per a dansa en un context cortesà. La pràctica de la dansa és un signe de distinció, i això propicia la composició de peces pensades per ser ballades, com la pavana, la gallarda, la sarabanda i el passamezzo. Habitualment, aquestes danses s'interpreten agrupades de dues en dues, alternant-ne una de lenta amb una de ràpida. Durant el període renaixentista, es publiquen innombrables llibres de danses.