Música tradicional: Irlanda, Àfrica Subsahariana i Cuba

La música tradicional i folklòrica del món

La música tradicional és la que s'ha desenvolupat en cada indret del món i en cada cultura. La música folklòrica té característiques de diferents zones del món.

Música irlandesa

Regions cèltiques (Irlanda, Man, Escòcia). Els celtes van ser un poble que, uns 1000 anys a.C., va viure a gran part d'Europa, però al segle XI d.C., els romans van arraconar la civilització celta i la seva cultura. A Irlanda, la música tradicional es viu d'una forma molt quotidiana. Es pot sentir aquesta música al pub, un punt de trobada de tot el poble on es reuneix la gent amb els amics després de treballar i escolten els músics. Els músics irlandesos, quan aprenen una cançó, en recorden només les notes bàsiques (anomenen esquelet). Cada músic les ornamenta amb notes afegides.

Música subsahariana

La música es viu d'una forma molt intensa i està unida als detalls de la vida quotidiana, és molt funcional. Tothom intervé, el públic no mira, participa de diferents maneres (canten, efectes rítmics...).

L'estructura de cant és de crida i resposta: un cantant (melodies principals) mentre la resta el van responent amb una frase que es va repetint.

Música dels mandinga

Són un poble que viu repartit entre diferents països de l'Àfrica (Gàmbia, Guinea, Mali, Sierra Leone, Libèria). Un ofici que es passa de generació en generació és el de griot (nom de músics professionals). A més de tocar música, els griot memoritzen i narren la història del poble mandinga i les gestes dels diferents clans (es transmet oralment). Moltes vegades, aquesta narració es fa cantant acompanyat d'una kora. Altres instruments comuns són el bala o balafon, un xilòfon fet de plaques de fusta, i amb uns ressonadors fets de petites carabasses, o el djembe, un tambor amb forma de copa.

El son cubà

Origen de la música afroamericana

Entre els segles XVI i XVIII, el continent americà va ser colonitzat per diferents potències europees: Espanya, Portugal, Anglaterra, França. Al segle XVII comença el tràfic d'esclaus africans cap a Amèrica. Els africans portaven tot un bagatge cultural en el qual la música tenia un paper fonamental. La música afroamericana és la música que van desenvolupar els africans portats a Amèrica i els seus descendents. Sota l'esclavitud, van desenvolupar la música en dues parts:

• Música neoafricana: continuació de músiques africanes a Amèrica.
• Barreja d'elements africans i europeus.