La Música Vocal i Instrumental al Barroc: Òpera, Oratori i Formes Instrumentals

1. Música per Cantar

En la transició cap al Barroc, i gràcies al compositor Claudio Monteverdi, es posa un èmfasi especial en la interpretació d’un text amb acompanyament instrumental, cosa que dóna lloc al naixement de l’òpera.

Alhora, el Barroc consolida el concepte de jerarquia de les veus i centra la força expressiva en la veu superior o aguda, que interpreta la melodia principal per cobrar protagonisme. Aquest esquema jeràrquic s’anomena melodia acompanyada.

1.1 Les Principals Formes Vocals del Barroc: L'Òpera

L’atenció melòdica se centra en la veu més aguda, mentre que les veus més greus condueixen l’harmonia.

En les principals formes de música vocal d’aquesta època l’orquestra ocupa un paper fonamental, cosa que dóna lloc a un gènere mixt anomenat vocal-instrumental.

Entre els compositors barrocs destaquen Johann Sebastian Bach, Georg Friederich Händel, Jean-Baptiste Lully i Henry Purcell.

L’òpera (obra en italià) és un gènere escènic, que parteix d’un text o llibret i és de caràcter profà.

Generalment, l’òpera consta dels elements següents:

• Obertura: peça orquestral que inicia l’espectacle.
• Recitatius: tipus de cant que conserva un estil declamat, adaptat a les inflexions del text.
• Àries i duets: composicions vocals de caràcter melòdic i líric, amb acompanyament instrumental.
• Cor: peça polifònica interpretada per un grup de cantants.
• Ballet: peça instrumental pensada per ser ballada per un conjunt de ballarins.

1.2 L’Oratori, la Passió i la Cantata

L’oratori i la passió són composicions religioses de caràcter solemne, amb una estructura narrativa basada en textos del naixement de Crist, en el primer cas; i la Passió de Crist, en el segon.

La cantata conté els mateixos elements, però pel seu contingut pot ser profana o religiosa.

2. Conjunts Ben Orquestrats

La música de cambra es converteix en l’entreteniment de les reunions socials i neix l’orquestra.

El clavicèmbal, el violí, la flauta, el llaüt i l’orgue són els instruments més importants de l’època.

La característica principal de la música instrumental barroca és el contrast: d’intensitat (forte/piano), de tempo (ràpid/lent) i de plans sonors (un grup d’instruments s’alterna amb un instrument solista).

La música instrumental incorpora el baix continu.

2.1 Les Formes Instrumentals

El concert consta de tres moviments o parts que es diferencien en el caràcter i el temps: allegro-lento-allegro. Hi ha dos tipus de concert: el concert per a solista i orquestra i el concerto grosso, escrit per a un petit grup de solistes (concertino) i orquestra (tutti) que dialoguen entre si.

La fuga és una forma interpretada, generalment, per instruments de teclat. Es tracta d’una forma musical contrapuntística d’un sol moviment, molt pròpia del Barroc.