L'Estat-Nació i la Cohesió Social: De la Uniformització als Desafiaments Actuals

La Cohesió Social i la Construcció d'Identitats Nacionals

La Dimensió Uniformitzadora dels Estats Nacionals

En els segles XV i XVI, es comença a dissenyar una nova forma d'organització sociopolítica, centralitzada i burocratitzada en l'àmbit social, administratiu i polític: la nació.

Els nous Estats nacionals es diferencien de les estructures feudals per la seva voluntat de fer del ciutadà un ésser lliure, subjecte de Dret, i al mateix temps responsable dels seus actes, dels quals haurà de respondre davant l'Estat. En aquestes circumstàncies, qualsevol forma d'educació suposa la imposició d'una cultura hegemònica sobre les altres. Això significa control, vigilància i repressió.

Mecanismes de Control: Violència Física i Simbòlica

Aquesta imposició es pot dur a terme mitjançant la conversió i assimilació, bé a través de la violència física, o bé mitjançant la violència simbòlica.

• La violència física és la utilitzada per reprimir i controlar la població adulta en el primer moment de l'ofensiva.
• La violència simbòlica, en canvi, s'instaura de forma gradual, pacífica i naturalitzada. S'inculca al llarg de la infància, període sobre el qual l'Estat comença a ser conscient que és el moment òptim perquè aquesta violència s'instauri i sigui acceptada sense conflictivitat.

La Institucionalització del Sistema Educatiu

Es produeix així la institucionalització del sistema educatiu. La pràctica educativa aconsegueix autonomia, els encarregats educatius s'especialitzen i es converteixen en agents socialitzadors.

L'Estat es constitueix com un aparell dissenyat per instruir i inculcar normes que assegurin la producció i reproducció d'una política d'Estat amb una base territorial clara i una identitat cultural comuna per als ciutadans que hi habiten (una mateixa llengua, una mateixa constitució, una mateixa història). Així, el sistema educatiu passa a ser l'instrument que construeix i manté la nació i les identitats nacionalistes.

Desafiaments Actuals a la Identitat Nacional

Vivim una època en la qual fenòmens com la globalització i la interculturalitat desborden i desdibuixen les fronteres i les identitats construïdes al llarg dels darrers segles. Aquestes identitats s'han construït en base a informacions procedents de diferents àmbits, però principalment del currículum escolar, on s'ha imposat un enfocament etnocentrista o particularista.

Degut als actuals mitjans de comunicació, la idea d'Estat-nació com a força aglutinadora d'una identitat a escala territorial sembla perdre consistència, diluint-se en identitats supranacionals en alguns casos (com la Unió Europea), o reivindicant la independència d'identitats integrades dins d'altres (per exemple, Catalunya).

El Cas Espanyol: Autonomia i Conflictes Identitaris

Com bé sabem, a Espanya, cada Comunitat Autònoma té l'autonomia suficient en matèria educativa per ensenyar en la seva pròpia llengua i per definir els continguts curriculars que són fonamentals en la configuració d'identitats culturals.

Per exemple, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és considerada a l'Estatut d'Autonomia una "Nacionalitat històrica", és a dir, una Comunitat que es declara amb una identitat col·lectiva, lingüística i cultural diferenciada de les Comunitats castellanes i que la seva condició ha de preservar-se al màxim.

Aquest fet provoca inevitablement conflictes entre el poder central i els poders autonòmics, i també conflictes socials o sociopolítics que tenen com a base el desconeixement o la manca de reflexió en aquesta matèria.