Nació i Nacionalisme a Europa (S. XIX): Orígens i Lluites

Nació i Moviments Nacionalistes Europeus

Orígens: L'Estat Nació i el Concepte de Nació

La formació dels estats nació a bona part de l’Europa occidental s’havia iniciat amb la creació d’estats unitaris durant els segles XVII i XVIII. Més tard, la Revolució Industrial va plantejar la necessitat d’articular els mercats nacionals mitjançant:

• La desaparició de duanes interiors.
• La unificació de pesos i mesures.
• La promulgació dels codis de comerç.

Per acabar, la Revolució Liberal va estimular el desenvolupament del concepte de nació. El pensament liberal, hereu de la Revolució Francesa, definia la nació com un conjunt de ciutadans lligats per una història, una llengua o una cultura comunes, però sobretot units per la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions. Altres corrents de pensament (com el de filòsofs alemanys de finals del segle XVIII) definien la nació com una ànima espiritual, immutable i eterna, que es manifestava en una llengua i una cultura pròpies, i que anava més enllà del desig individual o de la voluntat dels ciutadans.

En alguns països d’Europa (com Portugal o Dinamarca), les nacions es corresponien amb la frontera política dels estats, i els processos d’afirmació nacional es van dur a terme al mateix temps que els de la Revolució Liberal. En d’altres (com Espanya, França o Gran Bretanya), el nou estat liberal incorporava diverses nacionalitats politico-culturals, i es va iniciar un procés, més o menys conflictiu, d’uniformització i creació de símbols unitaris d’identitat. A l’Europa central i oriental, el desajust entre fronteres polítiques i comunitats nacionals era molt accentuat. L’objectiu d’un conjunt de moviments nacionalistes era aconseguir la independència o l’autonomia de les seves nacions respecte d’un poder polític estranger.

Primers Moviments Nacionalistes Pre-1848

El mapa europeu definit pel Congrés de Viena (1815) va establir l’existència de sis estats, tres imperis i més de trenta comunitats culturals sense Estat propi, entre les quals destacaven l’alemanya i la italiana. En el context de les revolucions liberals, i basant-se en el dret dels pobles enfront del dret dels monarques, es van iniciar les primeres revoltes nacionalistes amb l’objectiu d’aconseguir la independència nacional i construir un estat propi.

Abans de 1848, les més importants van ser:

• Grècia: El 1820 va sorgir una insurrecció independentista de contingut liberal contra el domini turc.
• Bèlgica: Es va independitzar dels Països Baixos després d’un procés de guerres civils que va dur a l’enfrontament amb els holandesos.

Les Revolucions de 1848: La Primavera dels Pobles

Les revolucions de 1848, conegudes també com La Primavera dels Pobles o l'Any de les Revolucions, van ser una onada de manifestacions populars que es van generalitzar en diverses regions d'Europa durant el primer semestre d'aquell any. Es caracteritzen majoritàriament per la seva brevetat i ràpida expansió. Van tenir una gran repercussió en estats com França, Àustria, Alemanya, Itàlia i en els diversos pobles de l'Europa central, impulsant les reivindicacions nacionalistes.