Estat, Nació i Teories Polítiques

ESPAI PRIVAT

1. PENSAMENT (FORA DEL 'MÓN')

No implica acció: és teorètica o contemplativa (theorein, en grec, vol dir contemplar, pensar)... ES FA EN SOLITARI

ESPAI PÚBLIC

2. REALITAT (DINS DEL 'MÓN')

És allò que fa de pont entre el Pensament i l’Acció: pensem sobre la realitat, i actuem dins la realitat... ES FA ENTRE ALTRES

3. ACCIÓ (DINS DEL 'MÓN')

És allò que fa de pont entre el Pensament i l’Acció: pensem sobre la realitat, i actuem dins la realitat... ES FA AMB ALTRES

EL CONCEPTE D'ESTAT (MAX WEBER)

Segons Max Weber, l'estat és una organització política que exerceix el monopoli legítim de la força física en un territori determinat, i que això implica que només l'estat té el dret exclusiu d'utilitzar la coacció legítima per mantenir l'ordre i el control social.

PAÍS/ESTAT/NACIÓ

El País és una àrea geogràfica o territorial delimitada

L’Estat té una fonamentació política, i és la forma unificada que adopta el poder i la sobirania d’aquell territori.

La Nació sol ser habitualment una comunitat unida per vincles, com ara la llengua, la cultura o un origen ètnic comú de la població.

TEORIES NATURALISTES

1. L’home és social per naturalesa, i és només en societat que es realitza com a humà.

2. la finalitat de l’Estat és el bé comú

Aristòtil, sIV aC Tomàs d’Aquino, SXIII

ESSÉR SOCIAL PER INTERÉS

-Autors com Thomas Hobbes o Sigmund Freud mantenen que l’home no és un ésser social per naturalesa, sinó per interès.

-La seva constitució no l’inclina a viure en societat per a realitzar-se com a ésser humà, sinó per a garantir-se la supervivència.

-L’home per la seva manera de ser, no se sent inclinat a relacionar-se i a cooperar amb els altres; al contrari, és un ésser egoista que veu en els altres o bé possibles rivals en la satisfacció dels seus desitjos, o bé mitjans per a atisfer-los.

-Tanmateix, les dificultats amb les quals es troba i que amenacen la seva supervivència l’inclinen a buscar l’ajuda dels altres.

TEORIES CONTRACTUALISTES

L’origen de la societat és un contracte social: acord entre persones.

3 Visions:

- Absolutisme - Liberalisme - Sobiranisme

TRETS DE L'ESTAT MODERN OCCIDENTAL

1. SEPARACIÓ DE PODERS

El poder no està concentrat: està separat en Poder Executiu (el govern), Poder Legislatiu (el parlament), i Poder Judicial (els jutges) - Montesquieu.

2. LLEIS CONSTITUCIONALS

Les lleis les aprova el Parlament per majoria, proposades pel Govern, i les aplica el poder judicial. Totes les lleis aprovades no poden contradir les lleis de la Constitució, aprovada per Referendum per tots els habitants de l’Estat.

3. REPUBLICA O MONARQUIA PARLAMENTARIA

L’organització parlamentària comprèn: El Cap d’Estat, -el monarca-, o el Cap de govern -el president-; el Parlament –la representació del poble-; el Govern –el poder executiu-, format pel cap de govern, o primer ministre i la resta de ministres; i finalment, els jutges –el poder judicial-.

4. OPOSICIÓ PARLAMENTÀRIA

L’oposició exerceix les funcions de control i anàlisi crítica de l’acció de govern del partit polític que exerceix el poder.

5. INDEPENDÈNCIA JUDICIAL

El poder judicial és l’altra cama de la separació de poders d’un Estat, i és fonamental per a mantenir l’ordre social tot fent complir les lleis aprovades pel Parlament. La independència dels jutges respecte dels altres dos poders és una característica bàsica dels règims democràtics.

6. DEMOCRÀCIA REPRESENTATIVA

La democràcia representativa significa que el ciutadà elegeix amb el seu vot els seus governants. Els ciutadans participen per sufragi universal – votacions - cada quatre anys en l’elecció dels seus representants i, a partir d’aquí, d’aquelles majories que formaran Govern.

PENSAMENT LIBERAL I SOCIETAT CAPITALISTA (JOHN LOCKE I ADAM SMITH)

-John Locke obre el pas al pensament liberal amb la seva defensa del parlamentarisme

-El liberalisme parteix de la idea que és l’individu i els seus drets els qui ocupen la centralitat de l’escena política.

L’Estat liberal es converteix en el defensor de:

Les llibertats civils (dret a la vida, a la propietat i a la llibertat, així com tots els que n’emanen: l’honor, la llibertat de culte, el dret de reunió …).

La llibertat de mercat, perquè l’economia es converteix en el nucli de la societat.

Adam Smith (1723-1790) parteix de la llibertat de mercat i en el seu llibre La riquesa de les nacions defensa que l’Estat té com a finalitat primordial assegurar el creixement econòmic que donarà lloc a la prosperitat de les nacions.

Smith defensa la no intervenció de l’Estat en l’economia ja que el benestar i la riquesa d’una societat depenen de:

-Comerç, facilitar l’intercanvi econòmic entre particulars, protegir la propietat privada i fer respectar les lleis.

-L’egoisme individual o interès propi. En l’intercanvi comercial el consumidor està disposat a pagar el mínim i el productor a guanyar el màxim, per tant, l’interès de cadascú fa que arribin a un acord just.

-La llei de l’oferta i la demanda com a regulador del mercat. A molta demanda i poca oferta, preus més cars, i a menys demanda i més oferta, preus més baixos.

-La divisió i la mecanització del procés productiu. Amb una productivitat superior els costos baixen i el producte pot vendre’s més barat o produir més beneficis.

ADAM SMITH I LA MÀ INVISIBLE

És una metàfora per descriure com les accions individuals en una economia de mercat, persegueixen el seu interès personal, i de forma involuntària promouen el benestar col·lectiu.

LA TEORIA MARXISTA (MARX)

-Marx defensa que “el motor de la història és la lluita de classes”, això significa que en totes les societats sempre han existit classes dominades, explotades, i classes dominants, explotadores.

-La preocupació de Marx és acabar amb l’explotació de l’home per l’home, establint un sistema que no permeti que ningú exploti ja ningú.

Tipus de sistemes econòmics.

-Sistema econòmic
Conjunt coherent de relacions capaç d'explicar els objectius i els mitjans de l'organització econòmica total de la societat.

-Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
-Corporativisme
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d'associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals. El corporativisme sorgí enfront de l'individualisme de l'estat liberal i contra el sindicalisme de classes (de caire marxista i anarcosindicalista), inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d'evitar, amb intervenció de l'estat, la lluita de classes.
-Democràcia econòmica
Expressió amb què hom designa el fet que l'exercici de les llibertats polítiques pressuposa un cert nivell de vida material, d'instrucció i educació, etc, amb la corresponent exigència d'una economia controlada per part de l'estat democràtic.
-Economia oberta
Sistema econòmic en el qual les transaccions comercials exteriors tenen un lloc important.
-Economia tancada
Sistema econòmic en el qual no es dóna cap mena d'intercanvi amb l'exterior. Aquesta situació, teòrica en sentit estricte, és característica de les societats primitives i, d'alguna manera, d'alguns estats moderns en situació i èpoques determinades.
-Esclavisme
Pràctica del comerç d'esclaus.
-Feudalisme
Sistema que configurà fonamentalment l'estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l'Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l'edat moderna).
-Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d'unes lleis naturals, immutables, de l'economia— una producció òptima amb el mínim cost possible. Considerant, doncs, que l'afany de guany i l'esperit de competència individuals són concordants amb l'interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s'oposa al control de la vida econòmica per part de l'estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l'acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat.