Nacionalisme a Catalunya i altres moviments polítics a Espanya

Nacionalistes

Nacionalistes: tendència a Europa que considerava com a nació els pobles que tenien una mateixa llengua, història passada comuna, personalitat pròpia i costums particulars. Volen estat propi (no per haver-hi estat sense nació però sí nació sense estat) Nacionalisme Català: cultural, jurídic (defensa la llengua i el codi civil perquè amb la llengua unifiques i si la treus treus també els costums. Rescata la llengua com a vehicle literari i administratiu- 1859 primer jocs florals- 1871 Àngel Guimerà i altres funden la Renaixença) i economic (defensa la política econòmica proteccionista=llasts= els productes bàsics tenen preus més elevats que a Europa, a causa dels alts preus no s'inverteix en indústria, la indústria espanyola no avança, això provoca mà d'obra barata i conflictivitat social.)

Tendencies Nacionalisme Català

Tendencies Nacionalisme Català: tendència federalista (Pi i Maragall): unió de regions Espanya+Portugal. OBJECTIU: crear Iberia (Pi i Maragall), Valentí Almirall intenta renovar Catalunya dintre d'una nova Espanya. Tendència Vigatanisme: (bisbe Torres i Bages): catalanisme catòlic conservador, jerarquia eclesiàstica, amb Alfons XII passa a conservador. Tendència Unió Catalanista: (grup Renaixença): fundada l'any 1877. OBJECTIU: reorganitzar les relacions polítiques amb l'Estat espanyol, redacten les bases de Manresa l'any 1892 (proposa un estat federal amb amplis poders per a la religió catalana i el català com a llengua oficial)Nacionalisme Galleg: defensa nacionalisme literari i intel·lectual en el moviment de Rexurdimento= Renaixença Nacionalisme Basc: (Sabino Arana=PNB= dirigent polític, partit nacionalista basc) 1876: neix després de la tercera guerra carlina, defensa societat pagesa, família, propietat i religió.

Republicans

Republicans: burgesia barcelonina i federals. Va ser la tendència política que va reunir una gran base popular consolidada amb una extensa xarxa d'institucions culturals i de premsa. S'organitza en diferents tendencies polítiques perseguides pel partit en el poder: Partit Posibilista: defensa bipartidisme (Emilio Castelar), Partit Republicà Progresista: dependència insurreccional (Jose Ruiz Zorrilla), Partit República Centralista Unitari: Nicolás Salmerón, Partit República Federat: creació d'un estat federal (Pi i Maragall) Federalisme Carac: conte llarga llista de drets constitucionals, reconeix sufragi universal com únic origen legítim del poder, defensa divisió territorial en regions autònomes, exercit obligatori en guerra i voluntari en època de pau, instrucció política i laica, gestionar terres públiques o propietaris que les haguessin abandonat.

Moviment Obrer

Moviment Obrer: Socialisme (PSOE- Pablo Iglesias): política obrerista que no vol aliances amb el republicanisme. Anarquistes i Comunistes: Anarcosindicalistes (via del diàleg, Àngel Pestaña), Anarcocomunistes (via insurreccional).

Carlins

Carlins: oposició contra la monarquia borbònica, defensen la família, la tradició i la monarquia absoluta. Després de tres guerres carlines que suposen la derrota es divideix en: seguidors carlins al partit de Cánovas i partit tradicionalista fidel a la monarquia absoluta. Encasillado: candidats escollits en el procés electoral (cuneros), legal o il·legalment. Trampes Electorals: mecanismes que garanteixen els resultats. Comprar vots, manipulació, recomptar vots il·legalment.