El naixement de la filosofia a Grècia

1.1 Pas del mite al logos

Hi ha 4 factors, històrics, culturals, polítics i religiosos.

1-Històrics: Naixement de les polis i colonitzacions.

2-Culturals: Recopilació de coneixements de cultures prehel·lenístiques, i pas d'una cultura oral a una cultura escrita.

3-Polítics: Aparició del ciutadà lliure i l'oci, i naixement de la democràcia.

4-Religiosos: Una religió antropomòrfica i politeista, absència d'una casta sacerdotal, i la idea del destí com a necessitat.

1. Grècia està formada per moltes polis, i és un poble molt pobre, això obliga a Grècia a comercialitzar més, i fa que entrin en contacte amb altres civilitzacions, i això és motiu d'un intercanvi d'idees, creences...

2. Els grecs van ser capaços d'inventar les primeres ciències (Pitàgores fa la primera demostració matemàtica, aprenen astronomia...), l'ideal de vida no era ser ric, sinó ser savi.

Pasen d'un alfabet sil·làbic a un alfabet fonètic. Això passava a Micenes. Al s.VIII, quan apareix l'alfabet fonètic, hi ha una alfabetització, i el coneixement passa a ser conegut per tots. Homer i Hesíode escriuen els mites, els quals els hi donen una forma poètica, i així poden recordar-los millor.

Els sofistes, els professors de la democràcia.

3. Els ciutadans eren els homes que tenien més de 18 anys, però d'aquests només el 20% eren lliures, els altres eren esclaus o metecs (estrangers). Els ciutadans que eren lliures, tenien temps per l'oci (per pensar), ja que tenien esclaus que els hi feien la feina. Apareixen 3 filòsofs, amb Suló i Clístenes comença a arribar la democràcia, i finalment amb Pericles arriba. Les dones prostitutes eren les úniques que podien decidir sobre elles. Les discussions filosòfiques comencen a l'àgora (plaça del poble), on tothom podia intervenir. La democràcia i tirania s'anava alternant. Neix l'art de pensar bé i la lògica. Plató dirà que dones i homes són iguals, tot i que Grècia i Atenes no pensen igual que ell. A Grècia, 'si no ets polític ets idiota.

4. La religió Grega és una religió de mites. Les religions dels llibres sagrats se'n diuen religions dogmàtiques. Els déus són personificacions de la natura, i no són bons. Són politeistes (creuen en més d'un deu), i no hi ha gaire diferència que amb els humans, només que els humans no moren. Deu prefecte, i la criatura imperfecta.

No hi ha una veritat definitiva, sinó que hi ha moltes veritats, tantes com deus. No hi ha cap grup que manes.

La idea del destí és l'idea d'una força que està per sobre nostre i no podem controlar. Fins i tot els déus estan sotmesos al destí. El destí és la idea de que hi ha una necessitat de tornar tot el dolent que fem. Treure un sentit religiós i passar-lo a una necessitat natural és l'idea perfecte. La natura és un cosmos (hi ha una llei necessària).

Els sofistes, els professors de la democràcia.

Idees:

• Descobreixen el poder de la paraula sobre el pensament (retòrica).
• Distingeixen per primera vegada Fisis/Nomos.
• Elaboren les primeres crítiques als déus i la religió.
• Elaboren crítiques a les nacions de coneixement i veritat.
• Elaboren crítiques de les lleis i institucions democràtiques i la idea de justícia.