Naixement de la política: origen grec i romà

Clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,31 KB

NAIXEMENT POLÍTICA: els homes s'uneixen per viure en comunitat, neix la política.

ORIGEN GREC / LA DEMOCRÀCIA:

la ciutat més important del món grec va ser ATENES. Oligarquia (govern d'uns pocs), Monarquia (govern d'un sol home), Tirania (poder absolut d'una sola persona), Democràcia (govern del poble). Ateneas al V a.C: sistema de govern en què les decisions les prenia l'assemblea de ciutadans i no un rei/emperador. No tots eren considerats ciutadans, les dones, els infants, esclaus i els estrangers no podien participar en aquestes assemblees perquè no eren considerats ciutadans atenesos. DEMOCRÀCIA DIRECTA (els ciutadans es representen a si mateixos i voten directament). Al segle IV es va tornar a altres sistemes de govern com la monarquia, la república romana, on es posarà en pràctica la participació del poble en les seves decisions tot i que de forma diferent.

POLÍTICA ROMANA:

Roma comença amb un sistema de govern, la monarquia, en què un rei prenia les decisions amb l'ajut d'un senat. Al final del segle I aC desapareix la república i s'instaura una nova forma de govern, l'imperi on un sol home, l'emperador, decidirà sobre els assumptes interns/externs de Roma. La república romana tenia una estructura basada en tres eixos: senat, assemblea i magistratures.

SENAT:

és l'òrgan de màxima autoritat i de representació. Hi havia sis-cents senadors que ostentaven el càrrec de per vida. Les seves funcions: assessorar els magistrats, discutir les lleis, controlar el govern de les províncies, controlar les finances públiques, declarar la guerra i la pau.

ASSEMBLEES:

Tot ciutadà romà podia intervenir directament en els òrgans polítics a través de les assemblees. Una minoria, només els homes adults i lliures de naixement. La funció era elaborar i aprovar lleis i escollir els magistrats, afavorir els habitants romans.

MAGISTRATURES:

eren càrrecs públics que podia ocupar qualsevol ciutadà, amb tasques específiques per cada càrrec. Diferents tipus de magistratures amb diferents graus de responsabilitat.
  • els magistrats eren escollits per les assemblees del poble
  • tenien un temps limitat normalment d'un any
  • hi havia més d'un membre per a cada magistratura
  • en acabar una magistratura havien de passar com a mínim 3 anys per repetir en la mateixa magistratura havien d'esperar 5 anys. els magistrats no cobraven

PARTICIPACIÓ CIUTADANA:

podien participar en la política a través de les assemblees. Aquestes assemblees reunien una minoria de la població, solien estar controlades i dominades pels dirigents polítics. No tenien dies fixos només les podia convocar un alt magistrat quan a ell li interessava i la convocatòria podia anul·lar-se al·legant. I quan es reunien es feia la votació sense una prèvia discussió.

CANDIDAT:

Tot ciutadà podia presentar-se com a candidat en les eleccions. Requisits: limitació en l'edat per a cada càrrec, s'havia de residir a la ciutat on tenien lloc les eleccions, havia de tenir diners. Tampoc podien ser candidats aquells amb feines de poca honra. Una persona podia estar inhabilitada per un càrrec per haver mentit, per endeutament, calúmnies, rebre diners a canvi de favors, per repetir càrrec havia d'esperar 5 anys.

CAMPANYA ELECTORAL:

hi havia moltes magistratures per cobrir cada any. Es reunien les assemblees per votar els candidats a aquests càrrecs.
24 dies abans de les votacions, el cònsol convocava l'assemblea i enunciava el nom dels candidats que reunien tots els requisits. Els candidats es posaven la toga candida i es donaven a conèixer als ciutadans. Sortien al carrer, parlaven amb la gent, es feien acompanyar...
Autèntic manual de campanya, Manual per a unes eleccions, que QUINT TIL·LI CICERÓ va escriure en forma de carta al seu germà. Aquest roma dona a un candidat de l'any 63 aC li exposa una estratègia per arribar al càrrec.

VOTACIÓ:

al camp de Mart a les afores de Roma. D'un en un tots els votants travessaven una passarel·la per dipositar el seu vot en una mena de cistella. Escrivien la seva identitat, nom i el candidat a votar. (també hi havia trampes o frau electoral)

Entradas relacionadas: