El Naixement de Venus de Botticelli: Anàlisi i Significat

El Renaixement i l'Humanisme

Pintura renaixentista, el Renaixement és l'art sorgit a Itàlia al segle XV, estès per tota Europa al segle XVI fomentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, l'exaltació de la naturalesa com a model i el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista. El Renaixement té 3 fases: Quattrocento, Cinquecento, Manierisme.

L'Humanisme i la Filosofia

L'humanisme és una concepció filosòfica del món que exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de l'home per interpretar el món. La filosofia clàssica, especialment Plató, és l'instrument per a aquesta reflexió. És un estil de vida, home culte, coneixedor del llatí i el grec, de la filosofia de Plató i Aristòtil, preocupat per la ciència, la poesia i l'art.

Botticelli i el Neoplatonisme

Botticelli estava obsessionat en plasmar la bellesa ideal, influenciat per teories neoplatòniques dels Medici. El primer va ser una temàtica mitològica. El Naixement de Venus i la Primavera són dos exemples grans.

Descripció de l'Obra

Es representa una escena amb quatre personatges en un idíl·lic paisatge. La deessa Venus en nu púdic, damunt d'una petxina combirntse amb la mà fent servir la seva llarga cabellera. A la seva dreta Zèfir aliger, el vent de l'oest alenant i espargint flors per l'aire, duu entre els seus braços l'Aurora de color blau cel, bufen i ampenyen suaument a Venus cap a la costa.

Elements Plàstics i Compositius

Línia de contorn i colors dominants de gama freda com blaus i verds amb tocs càlids de púrpura, d'or que barreja amb els colors dels cabells, però marrons de terra. La llum és natural i transparent distribuïda de manera homogènia i sense clarobscur. Suporta diagonals que formen les dues figures laterals, composició tancada en la figura d'un triangle. Tota la escena es veu emmarcada sobre un paisatge de naturalesa solitària i ideal.

Temàtica de l'Obra

L'escena representa el moment del naixement de Venus, Afrodita per als grecs, la deessa de l'amor filla de Zeus i Dione. A l'esquerra Zèfir vent de l'oest i la nimfa Aurora que anuncia el naixement del dia.

Contingut i Significació

Encarregada per un ric comerciant Medici, s'inspira en la mitologia clàssica. La recuperació de la iconografia clàssica és una excusa per transmetre en clau simbòlica la interpretació neoplatònica, corrent filosòfic molt lligat a l'entorn cortesà del pintor. La Venus no representa amor o plaer sensual, s'apropa a l'ideal d'intel·ligència pura, la imatge d'aquesta Venus correspon a la Venus celestial.

Funció de l'Obra

És un manifest humanista de les ensenyances neoplatòniques d'un reduït nucli d'intel·lectuals florentins. Compleix una funció didàctica ja que serveix de predica visual per al jove de catorze anys Lorenzo Medici. També té una funció decorativa ja que es va encarregar per la casa de camp, al·ludeix a la celebració de l'amor i de la bellesa femenina.