L'Era Napoleònica i la Restauració Europea (1799-1830)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
L'Era Napoleònica (1799-1815)
Després del cop d'estat del 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir el poder de França, proclamant-se posteriorment emperador. El seu poder es basava en:
- Pragmatisme polític.
- Èxits militars constants.
- Suport de la població.
Va aconseguir la pau amb Àustria i el Regne Unit i va modernitzar França. No obstant això, la seva política exterior massa ambiciosa va fer ensorrar el règim que havia construït.
Obra de Napoleó a França: Reformes i Consolat
Napoleó va crear el Consolat i va promulgar la Constitució de l'any VIII. Per fer front a la Segona Coalició, va anar a Itàlia, on va vèncer, i es va proclamar cònsol vitalici.
Reformes clau de l'Imperi:
- Elaboració del Codi Civil (1804).
- Millora de l'economia francesa (creació del Banc de França i del Codi de Comerç).
- Impuls a l'educació pública.
- Creació d'una nova noblesa basada en els mèrits civils i militars.
Napoleó i Europa: Les Coalicions
La política expansionista de Napoleó va provocar la formació de diverses coalicions europees:
La Tercera Coalició
Formada per Gran Bretanya, Àustria i Rússia contra França (aliada amb Espanya). En la nova campanya militar, les forces napoleòniques van perdre a Trafalgar (1805) però van guanyar a Austerlitz (1805), fet que va significar la fi del Sacre Imperi Romanogermànic.
La Quarta Coalició i la Pau de Tilsit
Després de vèncer la Quarta Coalició, es va signar la Pau de Tilsit. La política exterior de Napoleó es va centrar en dues direccions principals:
- L'aliança amb Rússia.
- L'aïllament de la Gran Bretanya mitjançant el Bloqueig Continental.
Tots els estats van deixar de comerciar amb Gran Bretanya, excepte Portugal. Quan Napoleó va intentar envair Portugal, la resistència a Espanya, la campanya fallida a Rússia i la persistència de Gran Bretanya van marcar l'inici de la fi de l'imperi.
La Caiguda de l'Imperi
La Sisena Coalició va derrotar definitivament Napoleó, que va ser exiliat a l'illa d'Elba. Després del seu breu retorn (el Govern dels Cent Dies), l'imperi va ser finalment derrotat i Napoleó va ser enviat a l'illa de Santa Helena, on va morir.
La Restauració (1815-1830)
La Restauració va ser el període posterior a la derrota de Napoleó, que tenia com a objectiu recuperar el poder dels monarques absolutistes i intentar tornar a l'Antic Règim. Tot i això, alguns reis van promulgar Cartes Atorgades (documents constitucionals que reconeixien drets limitats a la població).
El Congrés de Viena (1815)
Després de la derrota de Napoleó, el Congrés de Viena es va reunir per a la reorganització del mapa europeu i per posar fi a les revolucions liberals. Els tres protagonistes principals van ser Metternich (Àustria), Alexandre I (Rússia) i Talleyrand (França).
Modificacions territorials principals:
- França va mantenir els mateixos territoris que abans de la Revolució.
- Creació de dos estats coixí per dificultar l'expansió francesa.
- Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris.
Aquest congrés va iniciar el sistema de congressos per mantenir l'equilibri europeu.
Aliances contra la Revolució:
- La Santa Aliança (Rússia, Àustria i Prússia).
- La Quàdruple Aliança (Santa Aliança + Gran Bretanya).
Olympe de Gouges i els Drets de la Dona
Les dones van participar activament en la Revolució Francesa i van reivindicar la igualtat de drets. Olympe de Gouges va ser una figura clau, ja que va elaborar la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). Malgrat els seus esforços, la igualtat no els va ser concedida en aquell moment.