La Narrativa Catalana: Modernisme i Autors Clau dels Anys 30
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,85 KB
La Narrativa Modernista: Aportacions Clau
La novel·la modernista és una de les aportacions més brillants de la literatura catalana.
Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. La seva obra Solitud planteja la trajectòria d'un personatge a la recerca d'una vida pròpia i, com a part de les obres modernistes, també té una visió simbolista.
Joaquim Ruyra: Bellesa i Simbolisme
Subratlla la bellesa que ens envolta i ho fa amb un llenguatge literari elaborat. Té un recull de contes, Marines i Boscatges, que aconsegueix una atmosfera poètica i simbolista. Posteriorment, escriu contes amb una visió cristiana del món i amb intenció didàctica, com l'obra Les Coses Benignes.
Santiago Rusiñol: Artista, Simbolista i Decadentista
A part de pintor, també és escriptor. És simbolista i decadentista. Publica un llibre de poemes en prosa: Oracions. S'aproxima a l'art total que aprèn de Richard Wagner. En aquesta obra, mostra el conflicte entre l'artista i la societat i va a favor de la bellesa i de l'art entès com una religió.
El 1907 publica L'Auca del Senyor Esteve, on lluita per una burgesia il·lustrada, lluny de l'àmbit menestral, que accepti i valori el paper de l'artista. Amb aquesta obra, ens vol donar un enfocament costumista que ofereix una imatge perdurable de la burgesia catalana i presenta una Barcelona idealitzada.
La Narrativa Catalana dels Anys 30
Tendències en la Prosa
- Narrativa en prosa
- L'assaig: No-ficció, prosa de pensament de l'autor.
- Escriptures del jo: Autobiografia, biografia.
- Novel·la moderna
- Creació de nous gèneres
Mercè Rodoreda: La Veu Femenina i el Simbolisme
Es defineix pel personatge femení que viu una experiència vital negativa i busca refugi en la literatura. L'obra Aloma la converteix en una autora de prestigi. Els seus contes reflecteixen la guerra viscuda com un malson i la crueltat humana.
Vint-i-dos contes és un recull de les seves narracions, caracteritzat per la narració subjectiva i poètica, amb una escriptura parlada i l'ús del monòleg interior.
Mirall Trencat és una novel·la on el realisme de la ficció es pot donar per acabat. Utilitza un punt de vista parcial i subjectiu amb històries d'incomprensió, desamor i la presència absoluta de la mort.
La simbologia és constant en les seves obres, expressant-se en un idealisme màgic, en l'apologia del somni, dels elements meravellosos i de la infància.