La Narrativa Modernista Catalana: Gèneres i Autors Clau

La Narrativa Modernista Catalana

Els anys 1900 i 1911 representen una etapa molt brillant en què es renova la narrativa catalana. Els autors modernistes recullen les tesis del superhome nietzscheà, plantegen temàtiques centrades en el conflicte de l'individu enfrontat al seu entorn i mostren la crisi de valors resultant del materialisme dominant a la societat.

La Narrativa Breu Modernista

Els principals subgèneres són:

• Prosa poètica: L'argument perd importància en favor de la suggestió d'idees, les impressions, els estats d'ànim i la creació de símbols i atmosferes. Els temes són l'exaltació de l'art, la bellesa, el misteri...
• Conte decadentista: És una prosa artificiosa i refinada que juga amb els contrastos: vida/mort, idea/realitat.
• Drama rural: Narracions ambientades en el món rural, amb personatges marginats i degradats, ambients miserables i fets tràgics. Mostra una visió pessimista de la condició humana i una natura negativa que destrueix l'individu.

La Novel·la Modernista

La primera novel·la modernista apareix l'any 1901 de Raimon Casellas. A partir d'aquesta data, els modernistes es dedicaran intensament al conreu d'aquest gènere. Els trets més destacables són:

• La novel·la simbòlica: Aquestes novel·les presenten una visió simbòlica de la realitat d'acord amb la concepció del món i de l'individu que tenen els autors modernistes. Les seves característiques són:
  • Argument: Un individu sensible i diferenciat de la col·lectivitat, que lluita per ser ell mateix i entra en contradicció amb l'entorn.
  • Temes: Recerca problemàtica de la identitat individual; conflicte entre el jo i la societat; visió fatalista de la natura; determinisme del medi...
  • Personatges: Tenen una dimensió simbòlica. El protagonista pot ser símbol de l'artista modernista i els seus problemes amb la societat.
  • Escenari: L'acció transcorre majoritàriament en un medi rural. La natura, i juntament amb la gent que hi viu, adquireix una dimensió simbòlica.
  • Estil: Es potencien tècniques i recursos propis de la poesia per tal de suggerir les dimensions simbòliques de la realitat, les emocions i els sentiments dels personatges.
• La novel·la decadentista: El present és vist com una època decadent en què la mort i el dolor són ineludibles. Davant d'aquesta visió, l'artista modernista busca un espai propi on poder lliurar-se a l'art. Es caracteritza per l'atracció pel que decau, pel morbós, corromput...
• La novel·la costumista modernista: Reprodueix la vida quotidiana de la societat industrial del segle XX. El marc espacial és urbà; l'artista no pot lliurar-se a l'art davant la pressió social que menysté tot el que no sigui material.

Víctor Català: Anàlisi de l'Obra

Aquesta secció analitza elements clau de l'obra de Víctor Català, probablement referint-se a Solitud.

• L'Argument:

  L'acció transcorre en una ermita solitària de la muntanya i els paratges del voltant. Mila és una dona jove enfrontada a una sèrie de circumstàncies personals i externes adverses (un marit passiu, la manca d'amor, la solitud del lloc on viu, una natura hostil...) les quals al final de la novel·la imposarà la seva voluntat: abandona el marit i deixa la muntanya.

• L'Estructura:

  La novel·la es compon de divuit capítols, cadascun dels quals té una funció precisa en la construcció de l'itinerari vital de la protagonista. Alhora, cada capítol té un cert valor autònom respecte del conjunt.

• Els Personatges:

  Són simbòlics, però alhora tenen una caracterització psicològica complexa.
  • Mila: És una dona vital, plena de sentiments i inquietuds. L'itinerari vital de Mila fa present el tema central de la novel·la: la recerca de la pròpia individualitat.
  • El Pastor: És un bon home que viu en harmonia amb el medi. Fa companyia a la Mila i li explica belles històries de la muntanya. El pastor representa l'artista modernista i les històries són una metàfora de l'art.
  • L'Ànima: És un caçador que agredeix sexualment la Mila al final de la novel·la. És misteriós i deshumanitzat, simbolitza el mal, la violència... és la cara hostil de la natura.

• El Paisatge:

  És el marc real on s'esdevé la història, però és una projecció de l'estat d'ànim de la protagonista. El paisatge adquireix una dimensió simbòlica en representar la capacitat engolidora de la societat.

• Estil i Llengua:

  Víctor Català combina un registre poètic, per tal de suggerir la visió subjectiva del paisatge i els pensaments de la protagonista, amb l'ús de la "llengua mascla", un registre lingüístic caracteritzat per l'ús d'exclamacions, diminutius i augmentatius, a més de lèxic i expressions dialectals.