La Narrativa Modernista: Ruralisme i Víctor Català

La Narrativa Modernista Catalana

La narrativa modernista tendeix a la narració breu, com el conte, justificant aquestes dimensions reduïdes a favor d'una major intensitat i concentració. La novel·la aprofitava la tradició del quadre de costums. La descripció hi ocupa un lloc molt més rellevant que no pas la narració; l'acció acostuma a ser escassa i els passatges de caràcter poètic, molt abundants.

El Ruralisme o Novel·la Rural

La narrativa catalana d'aquest moment destaca sobretot pel fet de situar l'acció en el món rural, fins al punt que, ja contemporàniament, va ser distingida com un gènere amb personalitat pròpia, conegut amb el nom de ruralisme o novel·la rural. Les seves característiques principals són:

• Eren hereus directes del Naturalisme i van rebre d'aquest corrent el gust pels aspectes més morbosos de la realitat: els ambients i personatges malaltissos, foscos, tèrbols i violents.
• El seu temperament romàntic els portava a preferir tot allò que fos primitiu i truculent, i entenien la natura com una realitat destructora, com un monstre enorme.

Víctor Català (Caterina Albert)

És el pseudònim literari de l'escriptora Caterina Albert, nascuda a l'Escala el 1869, on va morir l'any 1966. Pertanyia a una família de propietaris rurals i va rebre l'educació pròpia d'una senyoreta de finals del segle XIX. Va convertir l'exercici de les belles arts en una autèntica professió, dissimulant la seva identitat femenina sota un pseudònim masculí.

Trets Fonamentals de la seva Obra

• Visió caòtica i incognoscible del món.
• La relació de l'individu amb el món que l'envolta pot resoldre's amb harmonia si l'ésser humà aconsegueix confondre's amb la natura totalitzadora (narrativa decadentista), o bé traduir-se en una lluita ferotge en la qual la persona intenta defensar la seva individualitat davant les forces atàviques i destructores (narrativa ruralista).
• L'artista, el superhome nietzscheà, pretén ordenar la natura sotmetent-la a la superioritat de l'esperit i l'art.
• L'individu superior s'oposa a la multitud en una actitud de reafirmació personal i de revolta, que sovint comporta la marginació i la solitud, però també la dignitat.