La narrativa de Quim Monzó i la societat contemporània

Quim Monzó va nàixer a Barcelona l’any 1952. Pertany a la Generació del 70; per tant, quan comença a escriure, l’època del franquisme quasi ha finalitzat. Com que va viure als Estats Units, es veu influït per les tendències literàries europees i mundials. En aquest cas, s’inclou dins de la tendència del realisme brut, moviment que naix per a mostrar la realitat i la misèria dels barris marginals davant l’opulència de les grans ciutats americanes.

Trajectòria i producció literària

És un autor polifacètic, ja que, a més de la seua obra literària, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació. Dins de la seua producció literària, se centra en la narrativa, amb llibres de contes com L’illa de Maians o novel·les com Guadalajara. A la premsa escrita, escriu articles, com la seua columna setmanal a La Vanguardia, i també altres escrits en revistes setmanals. Alguns d’aquests articles han estat recopilats en llibres com El dia del senyor. A més, algunes de les seues obres han sigut dutes al cinema, com Cretins.

El realisme brut i la crítica social

Quim Monzó s’inclou dins el moviment conegut com el realisme brut, moviment que té els seus orígens als barris marginals de les ciutats americanes i que retrata i critica els defectes de la societat capitalista urbana, burgesa, conformista, insolidària i consumista.

Temes i recursos literaris de l'autor

La seua obra reflectix els problemes de la vida moderna i urbana. Amb el seu humor, fa una crítica de la societat mitjançant la provocació i l’inconformisme. Els seus personatges són normals i quotidians; les històries, quasi sempre amb un ensenyament, partixen des d’una situació vulgar que es complica i deriva en una situació absurda. Es podria dir que fa caricatures d’alguns aspectes del món contemporani com, per exemple:

• L’aïllament i la solitud.
• Les drogues.
• El sexe.

Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un de més realista i líric i un altre de més grotesc i fantàstic. A més, s’inspira i utilitza elements de la societat postmoderna per a construir metàfores.

Estil i tècnica narrativa

En la seua obra predominen les històries lineals, amb un ritme àgil. Monzó utilitza un estil clar i senzill, amb oracions curtes i fàcils per a millorar-ne la comprensió. Només escriu les accions imprescindibles i no les acompanya amb oracions innecessàries ni descripcions que alenteixen el ritme.